David Segarra es posa una careta de soldador i uns guants de protecció, treu les cendres del crematori i les diposita en un recipient amb una mena de rasclet. Després, quan s'ha assegurat que ja no queda res dins del forn, hi introdueix un altre taüt. Pocs segons després, el fèretre queda envoltat de flames. El jove està acostumat a les incineracions. Forma part de la seva rutina.

Ja n’hi ha prou, no?

Ara que ja han passat uns quants dies del dos de novembre, dia dels morts –l’u ho és de tots els sants–, parlarem d’una d’aquelles publicacions a què són tan aficionats els francesos, un llibre que potser no s’ha publicat mai més, però que ha arribat a les mans del quídam servidor: Reflexions sur les grands hommes qui sont morts en plaisantant (Amsterdam, Chez les Frères Westling, 1742).