“Som en un moment de desconcert ideològic generalitzat”, va dir Josep Ramoneda en la primera sessió de la segona edició del Festival de les Humanitats que s’ha celebrat a Dénia dijous, divendres i dissabte. Per fer front serenament a aquest desconcert, que també és social i cultural, el festival ha desplegat una dotzena de debats, alguns d’altíssim nivell i amb una interessant allau d’idees. I sempre amb una notable assistència de públic a les dues seus: el Multiespai l’Androna del Baleària Port i l’Auditori Centre Social. El mateix Ramoneda, director de continguts de la trobada, no amagava l’entusiasme davant la consolidació d’una proposta que aquest any ha abordat amb fermesa i sense estirabots demagògics qüestions com la consolidació del Sud Global, el declivi de l’hegemonia europea, la necessitat de regular la intel·ligència artificial (IA), la possibilitat d’un feminisme que s’enfronti a les aliances reaccionàries, els reptes davant els nous autoritarismes, el pas de la batalla de grans narratives ideològiques a la batalla d’ofertes per interessos puntuals i el paper de la literatura per il·luminar la foscor causada pel desconcert, entre més.

Torna per segon any el Festival de les Humanitats de Dénia, ciutat turística, gastronòmica i cultural amb 48.000 habitants, situada a mig camí entre València i Alacant. El festival va néixer l'any passat apadrinat pel president valencià, Ximo Puig, i amb Theodor Kallifatides obrint la sessió inaugural. Aquest octubre (del 26 al 28) torna la cita. Però a la Generalitat Valenciana, i a la majoria d'institucions, hi mana l'aliança de la dreta i la ultradreta. Ens sentim una mica com "l'aldea gal·la" d'Astèrix, diu l'alcalde socialista de la ciutat, Vicent Grimalt, que afirma que amb suport o no del govern autonòmic –que no està assegurat– la trobada seguirà. Compta amb el suport de les cinc universitats del territori i de la fundació cultural de l'empresa Baleària, fundació liderada per Josep Vicent Mascarell.

Vivim temps difícils. No és la primera vegada que passa. Així i tot, la humanitat ha sobreviscut fins ara, perquè sempre hi ha hagut persones que feien el que creien que era necessari.