L'edició de còmic en català continua en fase expansiva. El periodista i especialista en còmic Vicent Sanchis, que va ser director de TV3, està al darrere de la creació del nou segell de manga en català Catway, que neix amb l'objectiu de normalitzar la presència del còmic en llengua catalana. "Qui publica més manga en català són Norma i Planeta, però són sempre sèries que ja han sortit abans en castellà, i de vegades amb menys qualitat", diu Sanchis, que a Catway no renuncia a publicar també manga en castellà. "Però sempre es publicarà primer en català", assegura.

El català segueix obrint-se pas en els catàlegs de les editorials de còmic, amb una diversitat de gèneres i estils que fa una dècada semblava inimaginable. Novel·la gràfica, no-ficció, còmic infantil, experiments gràfics i adaptacions literàries representen una oferta variada amb opcions per a totes les edats.

J. Lobo Hispano López (Barcelona, 2003) ha nascut i crescut al barri de Gràcia, on els últims anys ha pogut observar com "tota la vida de barri s’està desintegrant". L'impacte del turisme i el problema de l'habitatge són les preocupacions que recorren la seva curta però ja notable obra com a autor de còmics: primer la historieta Turisme i utopia, inclosa a Vinyetari 5 (Finestres, 2025), i ara 15 metres quadrats, flamant guanyadora del Premi ARA de Còmic en Català 2025, que els lectors podran llegir a principis de 2026 a Vinyetari 6.

“És important tenir històries de veus joves sobre les nostres crisis”, apunta amb agudesa J. Lobo Hispano López en l’entrevista que publiquem al nou guanyador del Premi ARA de Còmic en Català. Aquest noi de vint-i-dos anys “nascut i crescut al barri de Gràcia” i que estudia relacions internacionals a París ha guanyat els 10.000 euros de la sisena edició del concurs d’historieta curta de no-ficció que organitza el diari ARA amb el suport de la conselleria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Com passa amb tants aficionats als còmics, al començament de la història d’amor de Pau Valls (Alcoi, 1985) amb els tebeos hi ha una mare comprant al fill un Mortadel·lo. “Va anar al quiosc, em va portar un còmic i així va començar tot”, recorda el dibuixant valencià, que després d’autoeditar-se fanzins i còmics curts com Bigfoot –també publicat a França– debuta finalment en el còmic llarg amb La cita (Finestres), una comèdia absurda vestida de thriller criminal sobre dos personatges aparentment antagònics (el conserge d’una escola i el xofer d’un mafiós) units per un accident que entrelliga els seus destins.

Sant Jordi és un bon indicador per mesurar fins a on arriba l'embranzida del còmic en català dels últims anys. El 2024, el còmic va representar un 7% de les vendes totals de llibres en català per Sant Jordi, un increment de gairebé dos punts percentuals respecte a les xifres de l'any anterior (5,2%). I el creixement de les vendes coincideix amb una oferta cada vegada més nombrosa i rica pel que fa a gèneres i estils. L'ARA fa una tria de vint novetats dels últims mesos que inclou còmic infantil, periodístic, humor, manga, aventura i autobiografia.

Glàfira Smith (Andrea Ferrando, Barcelona, 1973) treballava de realitzadora a Mediapro, dirigint sèries com Veterinaris, documentals com Las cloacas de Interior i projectes museístics internacionals quan va veure l’anunci del concurs de còmic de l’ARA el 2020, i va decidir provar-ho. L’any següent va rebre una menció d’honor i en la tercera edició en va ser la flamant guanyadora. L’impuls va ser tan fort que va decidir penjar els cables i llançar-se a l'aventura de ser il·lustradora. Ara acaba de publicar la seva primera novel·la gràfica, un relat emocionant sobre la relació entre un home i la seva gossa, la Trufa (Pagès Editors), un dels 15 millors còmics del 2024. "He passat de portar un equip de més de 100 persones a dirigir sola la meva petita obra. He sentit un terror a l’abisme molt gran de fer el pas, però al mateix temps era una necessitat vital, perquè ara sí que s’acaba el temps, és ara o mai", explica Smith.

El divendres 4 d'abril el còmic tornarà a escampar-se per les pàgines de l'ARA. Coincidint amb l'inici del Comic Barcelona, la gran fira del sector, torna el Diari del Còmic, una edició especial en què totes les notícies estaran il·lustrades per dibuixants. La iniciativa, que l'ARA ja ha impulsat en anys anteriors, reinventa l'actualitat amb l'ajuda d'una nòmina de dibuixants que aportaran la seva mirada sobre les notícies; serà, per descomptat, una edició de col·leccionista, un ARA d'autor (d'autors) per guardar i emmarcar.

El còmic en català continua en fase expansiva. Cada vegada es publica més obra original i es tradueixen més autors d’altres llengües, i es va normalitzant un sector vibrant que representa una quota en augment del negoci editorial. Posem sobre la taula vint novetats dels últims mesos que inclouen manga, humor, no-ficció, novel·la gràfica, terror i ciència-ficció.

Una conversa entre un pare i un fill sobre racisme i estereotips vertebra Indis de Barcelona, la historieta dibuixada per Ed Carosia i amb guió de Lluc Silvestre que ha guanyat aquest divendres la cinquena edició del Premi ARA de Còmic. Al llarg de 15 pàgines, el còmic analitza amb humor i autocrítica la mirada carregada de prejudicis que suporten els migrants llatinoamericans a Catalunya, i ho contraposa amb el passat colonial dels catalans que van fer fortuna a Amèrica i es van beneficiar del tràfic d’esclaus.

Lluc Silvestre (Barcelona, 1973) i Ed Carosia (Buenos Aires, 1971) es van presentar el 2020 a la primera edició del Premi ARA de Còmic. Cinc edicions després hi han tornat, i aquesta vegada han guanyat el concurs que organitza l'ARA. Indis de Barcelona, amb guió de Silvestre i dibuixos de Carosia, reflexiona sobre els prejudicis que els catalans projectem sobre els migrants llatinoamericans i, mentre un pare i el seu fill passegen per la Rambla, revisa en clau crítica el passat colonial del país. La historieta es publicarà a finals de febrer dins el recull de les millors historietes del Premi ARA de Còmic, Vinyetari 5, que editarà Finestres.

La millor manera de copsar la vitalitat i el talent que bull en el còmic català actual és Vinyetari, l’antologia anual de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic de no-ficció. El 12 de setembre arriba a les llibreries la nova entrega, Vinyetari 4 (Editorial Finestres), que inclou deu historietes que són testimoni de l’extraordinària riquesa i diversitat d’un sector que en els últims anys viu un boom d’autors, publicacions, segells, revistes i iniciatives editorials diverses.

L'èxit del guionista Jaume Copons (Barcelona, 1966) i la dibuixant Liliana Fortuny (Barcelona, 1976) es pot resumir amb les xifres dels seus dos còmics més coneguts: la sèrie L'Agus i els monstres, que va començar el 2014 i ja va pel 25è volum, ha venut més de 800.000 exemplars arreu del món i s'ha traduït a 22 llengües; Bitmax & Co, la sèrie que publiquen des del 2020, ja ha venut més de 200.000 exemplars de 12 volums i s'ha traduït a 11 llengües. Però potser una anècdota il·lustra millor l'entusiasme que generen aquests dos autors: "Un dissabte ens va venir a veure a l'editorial una influencer xinesa i vam fer un streaming de dues hores parlant dels nostres llibres i, tal com s'acaba, rebem un missatge de l'editor xinès: durant la retransmissió s'havien venut 60.000 llibres", recorda Copons.

Des de fa uns anys l'oferta de còmic en català no para de créixer en quantitat, qualitat i diversitat: manga, clàssics, novel·la gràfica, còmic infantil, no-ficció... De cara a Sant Jordi, proposem una selecció de vint novetats recents que van de l'últim Mortadel·lo d'Ibáñez a la darrera sensació del còmic britànic, Zoe Thorogood, passant per obres mestres de genis del còmic com Osamu Tezuka i Alan Moore.

El 1992, l’arribada de Bola de drac als quioscos va inaugurar la publicació regular de manga en llengua catalana. Més de tres dècades després, la història plena d’alts i baixos de l’edició de manga en català va assolir el 2023 el rècord històric de 139 mangues publicats en català, fita que supera en 61 volums la dada del 2022 i gairebé dobla la dels anys d’eufòria de Bola de drac. Les xifres recollides pel divulgador Marc Mensa al portal ComiCat certifiquen que el boom actual del manga també ho és del manga en català. De fet, en el moment de més expansió del mercat del manga, la quota del català ha aconseguit situar-se en un meritori 8,2%.

L'empenta d'un grapat d'editorials al còmic en català els últims anys ha cristal·litzat en una tongada de novetats de tardor notable, tant pel volum de títols com per la qualitat de les obres i la diversitat de gèneres: autobiografia, ciència-ficció, assaig, misteri, experimentació... Un ventall d'opcions que fan possible trobar un còmic en català per a qualsevol tipus de lector. Us recomanem una quinzena de títols:

El còmic està deixant de ser una de les potes fluixes de l’edició en català. L’últim senyal del canvi que s’està produint el trobarem a La Setmana del Llibre en Català, on aquest diumenge la programació concentra un bon grapat d’activitats relacionades amb el còmic, des de xerrades sobre manga en català (11.15 h i 17.30 h) o la reedició del clàssic Massagran (16 h) a les presentacions de les últimes obres d’autors com Max (18 h), Oriol Malet (19 h) i Ricard Efa (19.45 h). L’abundància de l’oferta és una bona notícia per al sector, però també la vitalitat i diversitat del nou còmic en català, que també es poden copsar en la presentació que es farà diumenge (16.45 h) a l’Escenari 3 de La Setmana de Vinyetari 3, l’antologia de les millors historietes presentades a la 3a edició del Premi ARA de Còmic de no-ficció, que acaba d’arribar a les llibreries de la mà d’Editorial Finestres.

L’editorial Panini Comics ha anunciat aquesta setmana que publicarà còmics de Marvel en català. No és un cas aïllat. Amb el Premi ARA i el Premi Finestres de Còmic, ja fa uns quants anys que el còmic en català ha agafat embranzida, més enllà de la llarga tradició d'historietes infantils. Algunes editorials han creat noves col·leccions, com Doble Tinta de Pagès Editors, Kaji Manga de Grup Enciclopèdia i Comanegra Còmic. I Norma Editorial i Planeta Cómic, que tenen la majoria del catàleg en castellà, han ampliat el nombre de títols en llengua catalana. A més, la revista Forn de calç d’Extinció Edicions ha guanyat el Premi al Millor Còmic Alternatiu 2023 del Festival d’Angulema, a França. Amb l’objectiu d’aplegar totes aquestes iniciatives, un grup de voluntaris de Plataforma per la Llengua ha impulsat la primera Diada del Còmic en Català, que se celebrarà aquest dissabte, 1 de juliol, al pati del Cafè Nou de Mataró. “El món del còmic a Catalunya és molt vital, tenim una producció potent, però encara li falta visibilitat”, explica Jordi Giménez, un dels organitzadors. 

El còmic de no-ficció en català ja no és una raresa. Després d’anys de sequera, en els últims mesos han aparegut obres originals en català de gran qualitat, com Un os al Marroc, de Lluc Silvestre i Ed Carosia, o Padrines, de Mariona Visa i diverses il·lustradores. Una manera de descobrir tota la diversitat i potencial del còmic de no-ficció en català és llegir Vinyetari, el recull de les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic en Català. Norma Editorial va publicar el 2021 el primer volum i aquest desembre arriba el segon, Vinyetari 2, que recopila vuit historietes de no-ficció presentades a la segona edició del premi, perfectes per prendre el pols a la creativitat i el talent del còmic català actual. El llibre es pot comprar a la Botiga de l’ARA per 25 euros (23,75 euros per als subscriptors del diari).

El 2017, el gestor cultural Lluc Silvestre va demanar una excedència de la seva feina a l'Institut Ramon Llull per treballar uns mesos com a voluntari en un festival de música marroquina, el Visa for Music de Rabat. “Havia arribat a aquell punt que portes vint anys fent una feina i encara et queden vint anys més i necessites aprendre coses diferents”, explica Silvestre, que era conscient que la jugada podia sortir-li malament. En aquest cas, es deia, “almenys em quedarà una història per explicar”. Cinc anys després, la història s'explica a Un os al Marroc, Premi València de Novel·la Gràfica 2021, publicat per Andana en el català original i també en castellà. Escrit per Silvestre i dibuixat per Ed Carosia, el còmic acompanya el protagonista –el mateix Silvestre– en un viatge de descobriment cultural ple de reflexions filtrades per la mirada analítica i encuriosida del guionista (antropòleg de formació) i l'exuberant festival de solucions gràfiques desplegat per Carosia. Una crònica apassionada i amena sobre les entranyes dels projectes culturals i la il·lusió i sacrificis que els fan possibles. Sens dubte, un dels còmics de no-ficció més estimulants del 2022.