No era ni de bon tros la millor sèrie, però sí una de les més estimulants i, sobretot, la que mirava més de cara l'espectacle fascinant i horripilant de veure com es va ensorrant la democràcia davant els nostres nassos impassibles. També la més arrapada a l’actualitat: sovint l’espectador es quedava intrigat sobre com podien incloure referències polítiques tan fresques, tenint en compte el temps que costa escriure, filmar i muntar un capítol. (La resposta: detectar ben d’hora els senyals de podridura.) Però The good fight ens ha deixat, després de sis temporades, i ja que plega sense endur-se ni un trist Emmy com a mínim dediquem-li una elegia, com a magríssim rescabalament.