"Només Katharina Wagner es podia permetre reinterpretar Lohengrin en una nova dramatúrgia en què els bons són dolents i els dolents són bons", diu el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar. Per dir-ho amb grandiloqüència wagneriana, la sang legitimaria que la besneta de Richard Wagner capgiri la història i converteixi l'heroi immaculat de l'òpera del besavi en un home que amaga un crim inconfessable. Així es presenta aquesta producció de Lohengrin amb direcció escènica de Katharina Wagner que s'estrenarà al Liceu el 17 de març, i de la qual es faran sis funcions fins al 30 de març. És la mateixa producció que havia d'estrenar-se el març del 2020, però que es va cancel·lar a causa de la pandèmia de coronavirus. "Ja estava molt treballada aleshores", assegura Josep Pons, que dirigirà l'Orquestra del Liceu en les sis funcions. Per cert, entre altres elements, el muntatge inclou un cigne robòtic i un llac artificial que estan afegint complexitat als assajos.

La trobada al Liceu de Lise Davidsen, Iréne Theorin i Waltraud Maier, tres generacions de cantants wagnerianes, va aixecar tanta expectació que no hi cabia ni una agulla. A l’emoció prèvia s’hi va afegir saber que Meier es retira dels escenaris, com va dir Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, abans de començar. La primera ovació va ser per a la noruega Lise Davidsen (Stokke, 1987) quan encara no havia emès ni una nota. La seva presència aquest estiu a Bayeruth i a Peralada l’avalaven. Amb el Dich teure halle de l’Elisabeth de l'òpera Tannhäuser es va produir la catarsi, augmentada amb la pregària Allmächt’ge Jungfrau, hör mein Flehen!. El control d’una veu bonica, gegant, plena de sensibilitat i dramatisme la fa una cantant excepcional, molt per sobre de totes les wagnerianes actuals i potser també del passat. En acabar, al silenci solemne van seguir els crits i aplaudiments d’un públic embogit.