La trobada al Liceu de Lise Davidsen, Iréne Theorin i Waltraud Maier, tres generacions de cantants wagnerianes, va aixecar tanta expectació que no hi cabia ni una agulla. A l’emoció prèvia s’hi va afegir saber que Meier es retira dels escenaris, com va dir Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu, abans de començar. La primera ovació va ser per a la noruega Lise Davidsen (Stokke, 1987) quan encara no havia emès ni una nota. La seva presència aquest estiu a Bayeruth i a Peralada l’avalaven. Amb el Dich teure halle de l’Elisabeth de l'òpera Tannhäuser es va produir la catarsi, augmentada amb la pregària Allmächt’ge Jungfrau, hör mein Flehen!. El control d’una veu bonica, gegant, plena de sensibilitat i dramatisme la fa una cantant excepcional, molt per sobre de totes les wagnerianes actuals i potser també del passat. En acabar, al silenci solemne van seguir els crits i aplaudiments d’un públic embogit.