Qui no és Orlando? Orlando és qui transita cap a una identitat pròpia, però en aquesta recerca "tot és violència", escriu Virginia Woolf. El filòsof Paul B. Preciado (Burgos, 1970) debuta al cinema amb el documental Orlando, la meva biografia política, una versió lliure de la novel·la de Woolf que fa implosionar el binarisme de gènere, que es va presentar al Festival de Berlín i que arriba els cinemes aquest dimecres, 11 d'octubre. Preciado la considera "una pel·lícula artesanal feta, com qui diu, amb aquestes manetes" en la qual s'ha deixat la pell durant tres anys. La intenció l'hi va posar en el missatge i no en la repercussió. Per això, quan a la Berlinale van començar a caure-li premis, deia a la seva productora i a la seva parella: "Això és impossible, s’estan equivocant".

Diu Paul B. Preciado que no té cap intenció d’escriure la seva autobiografia, perquè Virginia Woolf ja ho va fer a la seva novel·la Orlando, la història d’un noble britànic que, una nit, es transforma en dona i acaba vivint durant tres segles. D’aquesta identificació absoluta amb un text de ficció sorgeix Orlando, la meva biografia política, que no és ben bé una adaptació sinó un diàleg amb les seves idees i subtext. El filòsof entén el relat de Woolf com un mirall on tenen cabuda els reflexos de totes les disfòries de gènere. Per això dona veu a diverses persones que expliquen la seva transició i el seu combat diari amb l’asfixiant lògica binària.

Quan el Canal Arte va proposar-li a Paul B. Preciado (Burgos, 1970) fer una pel·lícula sobre la seva vida, la resposta inicial del filòsof va ser un no rotund. “Primer, perquè és com aplanar el camí cap a la tomba, però també perquè la biografia és una manera molt normativa d'explicar una vida: on neixes, on vas a l'escola... No em venia gens de gust”. Preciado va llançar una contraproposta mig en broma: adaptar l'Orlando de Virginia Woolf que, tot i que escrita el 1928, dècades abans de néixer Preciado, ell considera la seva pròpia biografia.

El filòsof Paul B. Preciado (Burgos, 1970) diu d’ell mateix que ha treballat com un “lampista de les polítiques LGTB” desenvolupant instruments polítics i teòrics per a les lluites d'aquest col·lectiu. Però la pandèmia del covid, que el va afectar de ple, ha fet que hagi obert encara més l'objectiu per analitzar l'estat del món d'avui. El fruit és el llibre Dysphoria mundi (Anagrama), probablement el seu text més ambiciós.