Arribo a la llibreria Parcir, de Manresa, per predicar, que als autors ens deixen anar pels volts de Sant Jordi. Com que és d'hora, demano a les llibreteres (fa molts anys que ens coneixem) que em deixin un racó per escriure. I vet aquí que em permeten seure al taulell. "Però et vindran a demanar llibres", m'adverteixen. Res em fa més feliç que jugar a llibretera o a bàrman. M'hi assec. A la pantalla de la meva taula hi ha pendent d'entrar Les gratituds, de Delphine de Vigan. Els parroquians riuen i parlen de mi com d'"aquesta becària nova".

De tots els canvis que ha viscut el sector editorial l'última dècada, un dels més significatius el protagonitza la literatura juvenil. Contra tots els pronòstics, aquest gènere s'ha convertit els últims dos anys en un motor de creixement fonamental per al mercat, gràcies en gran part a l'increment de lectors que ha guanyat –i segueix guanyant– des de la pandèmia del coronavirus. Ho constatava dilluns passat el Gremi d'Editors en la presentació del balanç anual, que (a l'espera de les dades de la campanya de Nadal) augura un increment del 4% del sector, impulsat per la literatura juvenil, de la qual preveuen un creixement de prop del 15%. Aquesta tendència no és nova: el 2024 la literatura juvenil ja va augmentar també vora un 15% i va propulsar la facturació del sector.

Els adolescents llegeixen molt, ¿però què els apassiona? Què els atrapa? L’últim baròmetre d'hàbit de lectura i compra elaborat per l'Institut Català d'Empreses Culturals (ICEC) donava xifres molt optimistes: el 2024, un 75,3% dels joves entre 14 i 24 anys llegien en el temps lliure. En qüestions d’idioma, el mateix baròmetre mostra que un 45,3% d'aquests joves lectors llegeixen en català. Tanmateix, hi ha dades de venda (no de lectura) que mostren un percentatge més alt per al llibre en castellà. "L’últim Sant Jordi, a Abacus, en literatura juvenil es va vendre el 17% en català, enfront del 83% en castellà. Hi ha una oferta altíssima i variada de títols en castellà que no hi són en català", afirma Pema Maymó, directora editorial dels segells de literatura infantil i juvenil d'Abacus Futur. Són moltes les editorials que publiquen en castellà que s’han abocat amb ganes a la literatura que alguns qualifiquen de young adult i altres romance i fantasy. En molts casos, el fenomen ha estat impulsat per plataformes com Wattpad i recomanacions a TikTok i Instragram de booktokers o bookstagramers.

Gerard Guix (Vic, 1975) és escriptor i dramaturg. Va guanyar el premi Joaquim Ruyra 2022 amb la novel·la juvenil Un far a la fi del món. Ara ha publicat la segona part, Més enllà de la fi del món.

Va viure a Tona fins a cinquè de primària i a sisè es van traslladar a Vic. “Anava al Sagrat Cor. Era bon estudiant, bon nen. De més gran, a l'institut, no tant, perquè m’avorria”. Va fer formació professional a l’Institut de Vic. “Electricitat i electrònica, perquè els pares van dir que havia d’estudiar alguna cosa fins que pogués anar a Barcelona a fer imatge i so, que era el que jo volia”. I després de l’escola? “A Tona vaig fer futbol, però no m'agradava gens. A Vic, informàtica, amb aquells ordinadors gegants... Però no recordo gaires extraescolars”.

]]>

Katherine Rundell (Kent, 1987) va créixer a Zimbàbue i a Bèlgica, però va acabar doctorant-se a Oxford. I ho va fer amb una tesi sobre el poeta John Donne, redactada mentre s'aficionava a escalar edificis i escrivia novel·les juvenils. L'última d'elles, Criatures impossibles (Estrella Polar / Destino; traducció catalana de Lluís Delgado), ha venut més de 220.000 exemplars en sis mesos al Regne Unit. Rundell hi imagina un arxipèlag d'illes màgiques on els humans conviuen amb criatures mitològiques com ara dracs, sirenes, centaures, unicorns i grius. Mentre una de les seves habitants, la Mal, fuig d'un misteriós assassí, es trobarà amb un noi, en Christopher, que ha aconseguit travessar la frontera entre el món real i l'arxipèlag. Tots dos hauran d'emprendre un viatge per descobrir quina amenaça està acabant amb els animals de les illes.

]]>

Diumenge es va produir finalment el Sant Jordi rodó: bon temps, moltes roses, molts llibres, gent per tot arreu, autors signant i interactuant amb els lectors i una cobertura mediàtica adequada de l'esdeveniment. Fins i tot els polítics, que ara estan en mode precampanya, es van contenir una mica i, amb alguna vistosa excepció, no van sortir a omplir els diaris amb titulars prefabricats i buits de contingut. Tot perfecte, doncs. Me n'alegro de tot cor pels amics que treien alguna novetat editorial i també pels seus lectors. Confesso que vaig estar a punt de redactar aquest article abans, amb la intenció de publicar-lo dimecres passat. Finalment m'ho vaig repensar. Fa una setmana potser s'hauria malinterpretat; avui, un cop consumat triomfalment l'esdeveniment, penso que no.

]]>

A Lucille ja no hi ha monstres o aquesta és la lliçó que no es cansen de repetir els adults. Però la Jam se'n troba un que ho podria ser i es qüestiona allò que li han fet creure. Com es pot salvar el món dels monstres si ni tan sols els podem posar nom?, ve a dir Mascota, d'Akaweke Emez (Indòmita, el segell juvenil de Raig Verd), que ja ha estat censurat en biblioteques dels Estats Units. "L'amenaça no desapareix per molt que diguis que no existeix", assegura Laura Huerga, editora de Raig Verd. Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia sobre si s'han de reescriure o no llibres i ha augmentat la censura a favor d'allò que se suposa que és políticament correcte. És positiva tanta sobreprotecció? Quin mal pot fer Roald Dahl? Què pot passar si limitem l'accés a determinats continguts perquè no encaixen amb la sensibilitat del nostre temps? I, sobretot, ¿què passa si ho fem en l'adolescència, quan es produeixen tants canvis?

]]>

No és la primera vegada en els últims 25 anys que la publicació d'una nova sèrie de llibres juvenils és rebuda amb l'esperança de ser "el nou Harry Potter", tant per part del sector editorial com per part dels lectors. L'última autora a qui li ha passat és Annabel F. Steadman. Amb només 30 anys, la novel·lista anglesa ha venut els drets de traducció de Skandar i el lladre de l'unicorn a 38 llengües –la nord-americana Simon & Schuster va pagar un avançament de set xifres per les tres primeres novel·les– i Sony n'ha comprat els drets per adaptar el llibre al cinema. En català l'edita Salamandra. Steadman, que ha estat una de les convidades del Festival 42 de Gèneres Fantàstics de Barcelona, proposa una història d'aprenentatge protagonitzada per un noi de 13 anys, Skandar, que té el somni de convertir-se en genet d'unicorn. Per aconseguir-ho cal que sigui admès en una escola situada en una illa, on els alumnes són agrupats en funció dels quatre elements naturals. Amistat, aventures, màgia i un enigmàtic lladre, el Teixidor, són alguns dels eixos de la primera de les cinc novel·les de la sèrie.

]]>