Les estadístiques diuen que els infants són els que més llegeixen, però que quan entren a l’adolescència deixen de fer-ho. El motiu: estan descobrint el món i els interessa més socialitzar que fer una activitat que demana recolliment i silenci. “Tota la feina que s'hagi fet abans de l'adolescència els pot ajudar perquè després s'hi tornin a enganxar. Per tant, no podem deixar de fer-los propostes. Hem de moderar, però, les expectatives i deixar-los triar les seves lectures. La clau és no demanar que llegeixin sinó fer que en tinguin ganes”, assevera Magalí Homs, directora del Flic Festival, el festival de literatura i arts infantil i juvenil que se celebra el cap de setmana del 16 i 17 de març al Disseny Hub de Barcelona. Precisament, en aquesta catorzena edició el festival posa especial atenció en els joves majors de 12 anys.

“El que enamora dels textos clàssics és aquesta màgia que tenen, que et permeten fer-ne una relectura i reinterpretar-los. I que encara que s’hagin escrit fa 200 anys, aconsegueixin fer vibrar i emocionar l'alumnat”, diu Montse Pascual, professora de l’IES La Plana de Vic. Pascual lidera el projecte de pla lector al centre, que té un alt índex de multiculturalitat. I és que més enllà de fer arribar el gust per la lectura als alumnes, els professors tenen el repte de traslladar-lo també a les lectures del cànon clàssic tenint en compte la diversitat cultural existent als centres.

“Avui parlarem de llibres il·lustrats i d’éssers fantàstics”. La Mariona té onze anys i la Gal·la, la seva germana, vuit. Fa uns mesos, just abans de Sant Jordi, es van posar davant una càmera a la llibreria Ona Llibres de Barcelona per recomanar alguns dels seus llibres preferits. Mentre una recomanava Les històries més boniques de la mitologia grega, de Luisa Mattia, l’altra es decantava per Mortina, una història per morir-se de riure, de Barbara Cantini. Més tard, hi van tornar per presentar alguns llibres “molt bojos” que havien llegit i que també recomanaven a lectors de la seva edat. Es van batejar com les germanes Ona, però, realment, són les germanes Malet. “Un dia vaig veure que s’havien gravat amb una tauleta que tenim a casa, que no té ni connexió a internet. No érem conscients que sabien que existien aquests tipus de vídeos, tot i que algunes vegades n’havíem mirat algun que parlava d’art o de música. Em va fer gràcia i li vaig enviar a la Iolanda Batallé, la directora d’Ona Llibres, que em va dir que volia que anessin a la llibreria a gravar més vídeos”, explica l’il·lustrador Oriol Malet, el pare de les joves prescriptores.

A Lucille ja no hi ha monstres o aquesta és la lliçó que no es cansen de repetir els adults. Però la Jam se'n troba un que ho podria ser i es qüestiona allò que li han fet creure. Com es pot salvar el món dels monstres si ni tan sols els podem posar nom?, ve a dir Mascota, d'Akaweke Emez (Indòmita, el segell juvenil de Raig Verd), que ja ha estat censurat en biblioteques dels Estats Units. "L'amenaça no desapareix per molt que diguis que no existeix", assegura Laura Huerga, editora de Raig Verd. Darrerament, hi ha hagut molta controvèrsia sobre si s'han de reescriure o no llibres i ha augmentat la censura a favor d'allò que se suposa que és políticament correcte. És positiva tanta sobreprotecció? Quin mal pot fer Roald Dahl? Què pot passar si limitem l'accés a determinats continguts perquè no encaixen amb la sensibilitat del nostre temps? I, sobretot, ¿què passa si ho fem en l'adolescència, quan es produeixen tants canvis?

El crític Toni de la Torre ens proposa cinc plans culturals per fer les pròximes setmanes. Un videojoc per jugar tota la família, una marató de lectura per reivindicar Roald Dahl o una activitat inspirada en Leonardo da Vinci, entre les propostes d'aquesta setmana.

“Veure llegir, voler llegir i saber llegir”. Aquests són els tres criteris principals que, segons Roser Ros, directora literària del Flic Festival, calen perquè els infants s’endinsin en l’apassionant món de la lectura. La tretzena edició del festival de literatura i arts infantil i juvenil, que tindrà lloc l’11 i 12 de març al Disseny Hub de Barcelona, parla enguany de la reinterpretació del món a través de la literatura per a infants i joves. “Tenim una literatura que, a partir dels contes de la tradició oral o dels grans clàssics, es pot tornar a llegir des d’una mirada textual o visual diferent sense caure en el bonisme i sense fer-ne versions políticament correctes”, apunta Ros. La tria de llibres que inspira les activitats del Flic Festival va a càrrec d’experts literaris internacionals que prenen com a base elements fonamentals en un llibre: argument ben escrit i ben editat. A partir d’aquí, però, quins altres criteris cal seguir per triar llibres per a infants?

"Què passa quan ens arriba a les mans una peça literària que té uns valors amb els quals no ens sentim còmodes, però alhora no podem negar la seva vàlua literària excepcional? Què fem amb aquella obra incòmoda?" Aquesta és la pregunta que posa aquest any sobre la taula el Flic, el festival de literatura i arts infantil i juvenil, i que és l'eix sobre el qual gira l'edició d'enguany, segons ha explicat aquest dijous en roda de premsa la seva directora, Magalí Homs.

Una mirada realista i propera a la diversitat sexual, però sense caure en el tòpic dels manuals d'autoajuda. Un atles de viatges mínims, entre els quals hi ha el vol d'un mitjó. L'intent de transmetre la calidesa i les emocions de l'últim estiu. Així són tres dels 41 llibres que el Flic, Festival de Literatures i Arts Infantil i Juvenil, ha seleccionat per a la seva 12a edició, que se celebra aquest cap de setmana al Museu del Disseny de Barcelona. La tria combina les novetats editorials amb recuperacions de clàssics, la novel·la amb l'àlbum il·lustrat, el còmic amb el poemari. Són molts els formats literaris als quals poden acudir els lectors més joves, als quals caldria sumar-hi, entre d'altres, els rondallaires i el teatre.