Fa mig any arribava als cinemes 28 años después, tercera part de la saga amb què Danny Boyle va regenerar el terror apocalíptic convertint la parsimònia dels morts vivents en el galop dels infectats. En aquesta tercera entrega, Boyle i el guionista Alex Garland ressituaven el focus d’estudi, deixant de banda la resposta davant la catàstrofe i proposant una estimulant reflexió sobre l’assassinat com a ritual de cohesió davant d’un enemic exterior. Aquest interès per la relació entre els éssers humans i la violència, al bell mig d’un combat entre la raó i la barbàrie, ressorgeix amb força a 28 años después: el templo de los huesos, que es va rodar de forma consecutiva a l’anterior film i que serà la segona part d’una trilogia.

Mentre les sales de cinema esperen omplir-se d’èpica i riuades d’espectadors durant l’estiu del 2026 gràcies a la versió de l'Odissea que ha dirigit Christopher Nolan, el públic pot apaivagar la impaciència anant a veure El regreso de Ulises, un retrat intimista de la tornada a Ítaca de l’heroi homèric, que, tot i el títol espanyol de la cinta, en el film s'anomena Odisseu, com a la tradició grega. El director Uberto Pasolini, conegut sobretot per haver produït la comèdia britànica The full monty, es treu de la màniga un prometedor esquer cinèfil: tornar a veure Ralph Fiennes i Juliette Binoche protagonitzant un drama romàntic tres dècades després de Cims borrascosos (1992) i El pacient anglès (1997). En el film, Penèlope fa 20 anys que espera Odisseu i, tot i mantenir-se fidel al seu marit, una creixent rancúnia i la decadència d’Ítaca han entelat la devoció marital de la reina.

El cineasta italià Uberto Pasolini (Roma, 1957) explica que, durant gairebé tres dècades, ha perseguit el projecte d'adaptar a la gran pantalla la història d'Ulisses una vegada ha tornat a Ítaca. Aquest viatge es va començar a materialitzar el 2011, quan Pasolini va anar a buscar l'actor britànic Ralph Fiennes (Ipswich, 1962) perquè interpretés Ulisses com poques vegades l'hem vist al cinema: un home traumatitzat per tota la violència que ha vist i ha exercit, incapaç d'agafar les regnes de la pròpia vida. The return és la història d'un heroi que torna a una casa que ja no se sent seva i que necessitarà temps per refer els llaços amb els éssers estimats, especialment Penèlope (Juliette Binoche) i el seu fill Telèmac (Charlie Plummer). "Volia reflectir el recorregut emocional d'una família trencada per la guerra i que, després d'una experiència terrible, intenta reconnectar", explica Pasolini. El film reprodueix l'Antiga Grècia, però segons el director és un pont directe a les guerres d'avui dia: "M'encantaria que Putin la veiés i s'adonés de com els conflictes bèl·lics canvien els pobles i les persones". La pel·lícula s'ha estrenat al BCN Film Fest, que ha atorgat el premi d'honor del festival a Ralph Fiennes, protagonista de films com Conclave, El pacient anglès i Spider, a més d'interpretar Lord Voldemort a la saga de Harry Potter. Fiennes atén un grup de periodistes a l'Hotel Casa Fuster de Barcelona.

El Papa ha mort sobtadament, i cal elegir-ne un de nou. El cardenal Lawrence, un home en plena crisi de fe i a punt d’abandonar l’Església, és l’encarregat de dirigir el ritual més important del catolicisme. Així comença l'apassionant Cónclave, el thriller religiós que arriba aquest divendres als cinemes i que firma Edward Berger, el director alemany que fa dos anys va donar la sorpresa als Oscars amb Res de nou a l’oest.

La nova pel·lícula d'Edward Berger (Res de nou a l'oest) podria definir-se com Dotze homes sense pietat a la Santa Seu, ja que converteix el tancament dels cent vuit cardenals que han d'escollir un nou Papa en un thriller de presumptes ressonàncies morals. Cónclave no és, però, un film dialèctic sobre la confrontació de punts de vista oposats a través de la paraula, com l'aspra pel·lícula de Sidney Lumet, sinó una obra que mai perd de vista el seu origen popular (està basada en la reeixida novel·la homònima de Robert Harris) ni la seva vocació d'entreteniment pur i sense prejudicis.