La Boqueria es va vestir de solemnitat per retre l’homenatge més especial que li faltava a Juanito Bayén, Pinotxo. La policia de gala, l’alcalde de Barcelona, amics íntims i també restauradors com Pere i Josep Monje del Via Veneto s’asseien en cadires col·locades en un dels passadissos del Mercat de la Boqueria per escoltar els records que n’explicaven els que el van conèixer. Al final de les glosses, l’alcalde, Jaume Collboni, entregava a la seva viuda, Carme Celdran, la Medalla d’Or al mèrit cívic, que ella aixecava amb orgull i amb el gest que alguns recordaven del dia que els amics van agafar en braços el Pinotxo, vestit de torero, i el van passejar pel mercat. Era un home que representava humilitat i esforç a parts iguals, i que tothom estimava per les seves qualitats humanes.

Christian Escribà: "El més maco és marxar i que et recordin com una gran persona, ho voldria per a mi mateix". Ferran Adrià: "Ha sigut una de les icones de la gastronomia catalana. I, sobretot, era una gran persona". Marc Ribas: "Ha estat algú que m'ha marcat més enllà de l'àmbit professional. És algú que se't queda a dins. I celebrar la vida pensant en el capipota i els fesolets". Joan Roca: "El trobarem a faltar. Encarnava l'essència d'aquest ofici meravellós que és el de fer feliç a la gent". Aquestes són algunes de les paraules que s'han dedicat avui al Mercat de la Boqueria a Juanito Bayén, el Pinotxo. Era un acte de comiat, d'homenatge, de presentació del seu llibre i de la figura de cera que a partir d'avui serà al Museu de Cera, al costat de "l'Olimp de la cuina catalana", en paraules d'Òscar Ubide, gerent del Mercat de la Boqueria.

“Pinotxo estaria molt content de com li hem dit adeu”, explica el seu amic Isidre Gironès, amb els ulls plens a vessar de llàgrimes. “Ha sortit tot com ell hauria volgut”, perquè hi ha hagut missa, al Tanatori Sancho de Ávila, i després “hi ha hagut dos parlaments molt macos, i totes les autoritats municipals hi eren, a primera filera”.

La Boqueria comença els actes d'homenatge a la icona universal del mercat, Juanito Bayén, Pinotxo, mort aquest dimarts als 88 anys. Aquest mateix dimecres, des de les 15 hores, vuitanta-vuit roses blanques (tantes com els anys que va viure) i una fotografia de grans dimensions recordaran la seva figura a la cuina de l'Espai Boqueria, al bell mig del mercat. L'espai està obert per a tothom qui hi vulgui entrar.

Res, no hi ha absolutament res al vell bar Pinotxo de la Boqueria que faci saber que avui ha mort Joan Bayén Pérez, el Juanito, aquella força de la naturalesa que durant vuitanta anys ha treballat com un escarràs i ha fet gran la Boqueria, coneguda a tot arreu, fotografiada milers i milers de vegades cada dia. En comptes d’un crespó negre hi ha el terrorífic pegat de cinta aïllant que tapa “Pinotxo Bar” al tendal de color taronja tan característic. Està mig desenganxat, com un manyoc d’esparadrap que fa quinze dies que et protegeix el taló perquè les sabates no te’l llaguin. Estaria bé que ho cuidessin una mica perquè fa autèntica pena. De fet, tant de bo pugui desenganxar-se un dia l’esparadrap i torni a lluir, esplendorós, el nom de sempre. Voldrà dir que el litigi s’ha acabat i que el nom –provisional?– de Bar Mític ha sigut tan sols un pedaç que es pot arrencar.

Juanito Bayén, l’universal Pinotxo del Mercat de la Boqueria, ha mort aquest dimarts a primera hora del matí amb 88 anys (aquest any, per Sant Joan, n'hauria fet els 89) per un càncer que, quan va ser detectat, els metges ja van diagnosticar que era tard per actuar-hi, segons explica el seu millor amic, Isidre Gironès, que el va visitar diumenge a la tarda a l’hospital. Poques hores després que es conegués la notícia, i que cuiners i la Boqueria expressessin el seu condol per les xarxes socials, el bufet d’advocats Enrique Moreno emetia un comunicat (per petició de la viuda) en què s'expressava el malestar que havia viscut en els últims anys Pinotxo pel que ell –segons el comunicat– considerava “el mal tracte que rebia per part dels familiars amb què treballava al seu negoci”.

El Bar Pinotxo, del Mercat de la Boqueria, ha tancat per sempre. Durant les últimes setmanes de les sis que han durat les obres de la primera fase del mercat, tothom a les parades n’anava ple. El Pinotxo es traspassava, no tornarà a obrir després de les obres, que ja estan acabades. Però no va ser fins a la setmana passada que el gerent de la Boqueria, Òscar Ubide, en va rebre la notificació oficial de part de l’àrea de Mercats de l’Ajuntament de Barcelona: Juan Bayén, el Pinotxo, havia traspassat el bar al Bar Central.

Juanito Bayén, el Pinotxo, ha començat la jubilació amb 88 anys. A l’octubre, després d’un petit mareig, del qual els metges no van extreure cap diagnòstic alarmant, el seu nebot, el Jordi Asín (58 anys), el va convèncer perquè no anés més a treballar. “Després de les proves mèdiques, quan li van donar l’alta, va venir a treballar un matí, a les sis del matí, i li vaig dir que no podia ser”, explica el Jordi Asín mentre em serveix un platillo de bolets amb tres botifarres diferents (crua, negra i del perol) amb una copa de Corpinnat Torelló. El Jordi afegeix que el Pinotxo es va enfadar. Va remugar.

Feia temps que el cinema de Guillermo del Toro demanava una sotragada. La posada en escena del firmant d’El laberinto del fauno semblava haver-se estovat a mesura que el pressupost de les seves pel·lícules anava creixent, fins al punt de fiar-ho tot a un disseny de producció exhibicionista; una idea totalment oposada als enginyosos manaments de la sèrie B on s’havia format. Finalment, el canvi de marxa ha arribat a través de l’animació, un llenguatge nou per a Del Toro que li ha permès materialitzar un projecte llargament acariciat: una relectura personal del Pinotxo de Carlo Collodi.

Amb el bar ple de turistes, com portes l'anglès?