Qui no ha pensat alguna vegada en deixar-ho tot i fer un canvi radical? Però deixar una feina estable és difícil, formar-se en un nou sector requereix esforç, arrossegar la família és un pes afegit, i ningú no garanteix l’èxit. Els i les protagonistes d’aquestes històries s’han escoltat a elles mateixes i han decidit cap a on volien anar. Més fàcil de dir que de fer.

Daniel Knowles va néixer al Regne Unit i ara viu a Chicago, als Estats Units. Als dos països diu que està fart de sentir alertes a la ràdio sobre un nou "carmageddon", els típics embussos de trànsit apocalíptics de la tornada de vacances. D'aquí va sorgir la idea per al títol del seu llibre, Carmageddon (Capitán Swing), on aquest periodista excorresponsal de The Economist analitza les forces que han convertit el cotxe en el rei dels transports a la societat actual i les implicacions que això té, començant per la contaminació de l'aire. "Ens estem acostant als 2.000 milions de cotxes a tot el món, però el nombre creix molt més ràpid que la població", alerta.

Estufa de llenya, espelmes, llum càlida. Finestres a les quatre parets i al sostre. A l'exterior, tot és bosc; les fulles seques convertides en una catifa infinita als teus ulls. Es percep la humitat de la tardor sueca, però a l'interior, tot és caliu. Mysig, en diuen en suec, que seria l'equivalent al més cèlebre hygge danès. Aquesta caseta enmig d'un dels molts boscos del sud de Suècia ha estat objecte de desig aquesta tardor. Uns quants afortunats n'han pogut gaudir sense pagar ni un cèntim. L'únic preu era el silenci.

Des de fa més de 25 anys, Lourdes Carbó es dedica a gestionar les necessitats diàries de multimilionaris i professionals d'alt nivell. Després d'un temps treballant en solitari com a assistent personal, va fundar l'agència Alberta La Grup, des de la qual, assegura, són capaços d'aconseguir (gairebé) tot el que els demanin.

“Moltes vegades no m'entreno a la meva hora predilecta, però haig de trobar un equilibri entre la meva afició, la feina i la família, i això fa que hagi de treure hores de sota les pedres per poder arribar a tot", explica Pau Duran, CEO de l'estudi Darq Arquitectes, pare de dos nens i aficionat a córrer per la muntanya i a anar en bicicleta.

Ha arribat el moment de l'any de preguntar-se si és adequat treure l'edredó del llit o si és millor esperar. Tot i que no hi ha una resposta definitiva, la majoria d’experts i fabricants asseguren que la temperatura de l’habitació és el motiu fonamental pel qual s’ha de prendre aquesta decisió: si se superen els 21 graus, és el moment de fer desaparèixer l’edredó o el nòrdic del llit. És en aquest període quan caldria substituir-lo per una manta més fina o una vànova que ens permeti no passar fred a la nit. “El canvi d’armari pot coincidir amb el canvi d’edredó, però depèn de molts factors. No és el mateix viure al Pirineu que a Barcelona. La temperatura ambient de cada casa també és diferent, igual que el fred que tingui cada persona”, assegura Clara Massons, organitzadora professional i directora d’Una Casa Clara. 

“La gent de 50 anys sap que hi ha una gran probabilitat que visquin 30 anys més o més. Per tant, si es troben en una relació que no els fa feliços pensen: «Jo això no ho vull, jo vull una cosa millor per mi mateix»”. Ho diu Francine Russo, autora del llibre Love after 50: how to find it. Enjoy it and keep it en una entrevista al diari The Washington Post. 

“El que més m’agrada del ioga és que és una disciplina per a tothom, en què no et sents jutjat per ningú. I m’ajuda a conèixer cada cop més el meu cos i a escoltar-lo”. Així parla Laura Mascaró, de 34 anys, que practica ioga des de fa dos anys. I és que no podem negar que el ioga està en auge. Es podria comparar amb la moda del running fa un temps, quan no es podia anar a cap sopar d'amics o familiars sense parlar-ne.

Passades les onze de la nit, entra a la feina. Després d’una massa, n’elabora una altra, i així va preparant –amb un equip de vuit persones més– tot el que omplirà l’endemà al matí el mostrador de la fleca: pa, croissants, ensaïmades... Jaume Bertran, flequer i propietari des de fa més de quaranta anys del Forn Mistral de Barcelona, explica –a les deu del matí, just abans d’anar a dormir– que, malgrat viure al revés del món, s’ho ha sabut “muntar bé” i, físicament, tot i els seus 73 anys, no se sent pas més cansat que si treballés de dia. “Em noto com sempre i amb la família ho he pogut compaginar bé”, assegura.

“Fa trenta-cinc anys que imparteixo classes d’aiguagim. És un esport que ha evolucionat molt, tant amb els materials que fem servir com amb la incorporació de música i coreografies que el fan molt dinàmic i distret i, sobretot, amb el tipus de practicant”, explica Núria Serra, nedadora, socorrista i instructora d’aiguagim.

Per què quan no tenim companyia no ens atrevim a fer activitats pel nostre compte o ens costa fer coses que habitualment ens agraden? Segons Thais Casals, psicòloga i coach i membre de la Junta de Psicologia Coaching del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, els factors que expliquen la reticència a fer activitats sols són diversos. L'experta assenyala que "la mirada dels altres" és un dels principals motius, i especialment si parlem d'activitats d’oci com anar al cinema, al teatre, a un museu o a una cafeteria.

Si estàs o has estat en una relació de parella, probablement has tingut la desesperant experiència d'adonar-te que, mentre tu xerres sobre alguna cosa, la teva parella està mirant concentrada el mòbil. Tot i que aquest gest, batejat com a phubbing en anglès, és aparentment benigne, diverses investigacions recents demostren que pot ser un hàbit insidiós. Un estudi ha relacionat que les parelles que duen a terme amb més freqüència aquesta pràctica estan menys satisfetes amb la seva relació, i un altre estudi de l'any 2022 revela que pot provocar sentiments de desconfiança i ostracisme. Una investigació recent també ha demostrat que les persones que fan phubbing tenen més probabilitats que la seva parella també en faci, cosa que crea una espècie de reacció en cadena.

Si passes una estona en una vorera concorreguda, veuràs molts caps acotats i mirades cap avall. Un estudi recent amb estudiants universitaris va revelar que un quart de les persones que creuen els passos per a vianants estan enganxats a un dispositiu. "No crec que la gent sigui conscient de la distracció que suposa i com canvia la seva consciència de l'entorn mentre camina i utilitza el telèfon", apunta Wayne Giang, professor adjunt d'enginyeria de la Universitat de Florida, que ha estudiat la relació entre l'ús del telèfon i les lesions a l'hora de caminar. De fet, els nostres dispositius poden ocasionar el que alguns experts anomenen "ceguera per falta d'atenció". Un estudi va revelar que els participants tenien la meitat de probabilitats de fixar-se en un pallasso en monocicle, una provocació prou atrevida, mentre caminaven i parlaven pel telèfon.

El senderisme, una de les formes d'exercici més antigues que es coneix, està de moda. Del 2018 al 2021, el nombre de persones que fan excursions per la muntanya s'ha disparat als EUA i ha augmentat de 48 milions a 59 milions, segons l'organització sense ànim de lucre Outdoor Foundation. Per a Alyson Chun, guia d'activitats a l'aire lliure i subdirectora d'esports d'aventura a la Universitat de Stanford, el senderisme ofereix llibertat i perspectiva. Ella assegura que l'ajuda a reconnectar amb “la grandiositat del món” sempre que se sent aclaparada per la vida quotidiana.

Si tens la necessitat de dutxar-te cada dia segur que no estàs sol: en una enquesta realitzada el 2021 a quasi 6.000 adults dels EUA més del 60% dels entrevistats van afirmar que es dutxaven, com a mínim, un cop al dia. Tot i això, els dermatòlegs afirmen que moltes persones no necessiten, ni volen, dutxar-se amb tanta freqüència. "No existeix un mètode únic per netejar el cos i els cabells", diu Joyce Park, dermatòloga de Seattle. La freqüència ideal depèn del tipus de pell i de cabell, de la quantitat de suor i de la brutícia, comenta. A més, afegeix que "dutxar-se amb massa freqüència pot ressecar la pell, un fet que empitjora l'envermelliment, la picor i la descamació i pot desencadenar brots d'èczema".

D’entre totes les formes possibles de passar les vacances d’estiu, una de bastant popular, per pràctica i econòmica, és la de passar uns dies a l’apartament de la família política. O potser és la teva família la que té l’apartament, i és on cada estiu us ajunteu tots els cosins i germans que potser, durant l’any, us veieu en comptades ocasions.

“Com et dius i a què et dediques?” Quan coneixem algú, és la primera cosa que preguntem. La feina ens identifica, però gairebé la meitat de la població de l’Estat n’està insatisfeta o no gaire satisfeta, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA). El setembre del 2022, l’últim mes comptabilitzat, hi va haver 8.450 baixes voluntàries registrades a la Seguretat Social, la xifra més alta de la sèrie, segons un informe d’Infojobs i Esade. Tot i que queden lluny del fenomen massiu que s’ha anomenat la Gran Dimissió als Estats Units, marquen una clara tendència a l’abandonament laboral.

“En la lluita entre tu i el món, defensa el món”, deia Franz Kafka. Un món que s’ha d’aprendre a veure de nou i que, per molt que de vegades no ho vulguem acceptar, és fràgil. Sota aquestes premisses el filòsof i professor Joan-Carles Mèlich ha publicat La fragilitat del món. Assaig sobre un temps precari (Tusquets, 2023).

És molt fàcil estar serè i tranquil quan les coses van bé. El problema és quan hi ha conflictes o moments tensos en què és important mantenir la calma i la serenitat. Això es pot aplicar en molts àmbits de la vida. Per això, la psicòloga Patricia Ramírez, més coneguda a les xarxes com a Patri Psicóloga, ha publicat el llibre Vivir con serenidad. 365 consejos (Grijalbo, 2022), en què escriu tot un ventall de propostes perquè els lectors puguin aprendre a viure d’una manera més serena i contemplativa. 

Probablement, serà un dels temes de conversa de la nit de Cap d'Any. Potser en aquell moment festiu ens semblarà trivial, però res més lluny de la realitat: hi ha persones que passen mesos donant-hi voltes. Parlem dels clàssics propòsits d'any nou, els objectius personals de moltes persones que marquen el 31 de desembre com a data d'inici d'una sèrie de canvis. Una nit escollida per començar de cap i de nou. Generalment, els propòsits per estrenar el 2023 no difereixen gaire dels que s'han anat fent els últims anys, tot i que alguns es van incorporant i d'altres abandonant segons bufi el vent: deixar de fumar, aprendre idiomes, apuntar-se al gimnàs, començar a utilitzar una agenda, abaixar el ritme de consulta a les xarxes socials o fer una dieta. Són accions que deuen haver sobrevolat molts pensaments durant les últimes setmanes i que veurem si comencem a complir una vegada endrapats els dotze grans de raïm de rigor. Aquestes són les cinc preguntes sobre els propòsits de Cap d'Any: