«És un orgull ser la primera persona que parla gal·lès en un Mundial» deia amb el cap ben alt Ben Davies. Ho va dir en gal·lès, evidentment. Ho va dir amb orgull. Per primer cop des de l’any 1958, el País de Gal·les juga un Mundial. El primer cop que ho havia fet, va arribar als quarts de final plantant cara al Brasil, que els va derrotar amb un gol d’un jovenet de 17 anys anomenat Pelé. Ara, han debutat amb empat contra els Estats Units (1-1) i confien a seguir creixent contra l’Iran. Aquell 1958, abans dels partits dels gal·lesos havia sonat el God save the queen i els jugadors parlaven en públic en anglès. Ara ja no, ara sona el Hen Wlad Fy Nhadau (La vella terra dels meus pares), l’himne en llengua gal·lesa que va començar a sonar abans dels partits de les seleccions gal·leses als anys 70. Aquest himne, escrit pel poeta Evan James amb música del seu fill James el 1856, ja va ser cantat en un estadi el 1905, quan la selecció de rugbi de Nova Zelanda va visitar Cardiff, on va fer la seva tradicional haka, el ball maori. Teddy Morgan, un dels jugadors gal·lesos, hauria començat a cantar aquest himne, animant als espectadors a acompanyar-lo, per no deixar-se intimidar pels rivals.