Des dels seus inicis, fa uns 13.800 milions d’anys, l’Univers ha passat per una sèrie de fases abans d’arribar a l’estat actual. Què va passar durant les primeres etapes és una de les grans qüestions a què s’enfronten els astrònoms. Per intentar donar-hi una resposta, l’any 2021 es va posar en òrbita el telescopi James Webb de la NASA, el telescopi espacial més potent i precís fins avui i successor del famós telescopi espacial Hubble. Des de les primeres imatges recollides l’any 2022, el telescopi James Webb ha proporcionat un continu de nova informació sobre l’Univers. En particular, sobre “l’albada còsmica”, que és el període que comprèn els primers mil milions d’anys des de l’inici del Big Bang, quan es van crear les primeres estrelles i galàxies així com els primers forats negres.

¿De quantes maneres es pot sortir d’aquest Univers?

John Mace Grunsfeld viuria a l’espai. Assegura que ser astronauta és addictiu. Des del 1995 fins al 2009, aquest astrofísic de Chicago va participar en cinc missions espacials i es va fer expert en les anomenades passejades espacials que es fan quan se surt de la nau. Ha passat més de 58 dies a l’espai i més de 58 hores passejant fora d'una nau. Doctorat en física per la Universitat de Chicago, ha estat també director científic de la NASA, la qual l’ha premiat amb vuit medalles. El seu paper clau en les reparacions i el restabliment del telescopi espacial Hubble van fer que el president Barak Obama s’hi referís com el manetes del Hubble. Ha visitat Barcelona per impartir una conferència sobre els telescopis espacials Hubble i James Webb al Museu de la Ciència CosmoCaixa.

Si fa 25 anys la troballa d’un nou exoplaneta, és a dir, un planeta que orbita una estrella diferent del Sol, era una notícia de portada, avui dia, amb més de 5.000 exoplanetes confirmats, s’ha convertit gairebé en una rutina. Ara, només la descoberta de planetes que podrien assemblar-se a la nostra Terra té repercussió fora de l’àmbit més científic.

En arribar aquestes dates és habitual fer balanç tot buscant allò que ha estat més impactant, destacat o trencador. També en el món de la ciència, on el més habitual és que els nous coneixements es recolzin en els vells i obrin la porta a d’altres que tan sols s’intueixen. És així com s’avança fins que, de sobte, algú sap veure un concepte trencador o un desenvolupament que ho canvia tot. El 2022 no ha estat cap excepció a aquesta norma no escrita. Els resultats obtinguts han estat d’extraordinari valor en tots els casos i, en alguns, poden significar l’inici de temps nous de recerca en biomedicina, astronomia i salut mental. I en intel·ligència artificial, per descomptat. Fem-ne un repàs.

El telescopi espacial James Webb, en vol des del dia de Nadal del 2021, ja fa ciència de primeríssim nivell. La seva tramesa d’imatges aporta tanta informació i de tanta qualitat que hi ha astrònoms, astrofísics i fins i tot astrobiòlegs que s’hi refereixen com un abans i un després. Sigui real o exagerada aquesta apreciació, el que és cert és que mai fins ara no s’havia pogut veure amb una resolució tan alta un exoplaneta, un planeta fora del nostre sistema solar. El telescopi espacial s’ha centrat en el planeta WASP-39 b, situat a uns 700 anys llum de la Terra. Les imatges donen informació d’àtoms, molècules i fins i tot senyals d’activitat química i núvols. La revista Science publica aquesta setmana una àmplia col·lecció d’articles sobre totes aquestes qüestions.