"Molt respectable senyor. Perdoni que el molesti, però les circumstàncies que travessem són tan crítiques, que em dirigeixo a vostè per demanar-li que faci quan li sigui possible, perquè ens donin més menjar, i perquè coguin bé els llegums. A voltes ens donen un menjar que em fa mal de tan cru que està", escrivia en una llarga carta Josepa B. l’1 de gener del 1939. La Josepa, que feia 23 anys que estava interna a l’Institut Mental de la Santa Creu, a Barcelona —conegut popularment com el Mental de Sant Andreu—, es volia casar amb un altre intern, en Pere C. Demanava una habitació per a tots dos i feina per poder menjar com un empleat. "Jo no tinc gaire força, però podria netejar la barberia, perquè el Peret [l’intern amb qui es volia casar], després d’afaitar i tallar els cabells, encara es veu obligat a fer la neteja. Treballa molt més que els altres empleats, tan prim que està, ell que era de mena gros. Em sembla que en això no hi ha dret", continuava explicant a la carta, que adreçava a Joaquim Estrems i Borràs, que el 7 d’octubre del 1937 va ser nomenat administrador del centre pel departament de Governació i Assistència Social. La carta forma part d'un conjunt de documentació que va donar l'octubre passat la neta d'Estrems, Anna Estrems, a l'Arxiu Històric de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. És la primera vegada que podem llegir la veu dels qui van estar internats al psiquiàtric en aquella època.

Coincidint en el temps amb la gran transformació urbanística de Barcelona, el 1902 es van començar a construir els pavellons del nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, obra magna de l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, que va fer una intensa investigació, estudiant diferents models hospitalaris europeus i nord-americans, fins a arribar a aquest disseny únic que va resultar una gran contribució a la història de la medicina. L’hospital va començar a funcionar el 1917 i el va inaugurar el rei Alfons XIII, el 16 de gener del 1930, i tot i que Domènech va dibuixar un projecte format per 48 edificis, finalment només una dotzena van seguir el projecte original modernista.

"Volem reivindicar la figura de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), un geni que aconseguia no només bellesa sinó també funcionalitat", diu el director general del Palau de la Música, Joan Oller. La reivindicació ve a tomb de la presentació de les activitats de l’Any Domènech i Montaner previstes per al 2023 que organitzen conjuntament el Palau de la Música i el Recinte Modernista de Sant Pau, dues institucions que són testimonis vius de l'art de l'arquitecte barceloní i justament ara estan celebrant que fa vint-i-cinc anys la Unesco les va declarar patrimoni mundial pel seu "valor universal excepcional". Són dues de les obres més destacades tant de Domènech i Montaner com del Modernisme català.