En els contes de George Saunders no s'hi entra: s’hi irromp. L’efecte s’assembla força a la primera vegada que entràvem a Twitter, quan semblava que érem en una sala plena de gent on tothom cridava molt. La cacofonia que provoquen les veus múltiples, de personatges o de narradors (o les dues coses alhora), és un dels recursos que més li agrada utilitzar a l’escriptor nord-americà per començar les històries in medias res, sense facilitar cap mena de presentació de res ni de ningú, com un seguit de notes apressades d’escriptura, detalls incoherents que exigeixen una lectura atenta i activa. Al cap de poc es dissipa la boira i ens topem amb un mur, al bell mig del qual hi ha penjat un mirall negre amb una inscripció dissuasiva: el futur no pinta bé, i si et mires en aquest mirall, el veuràs, perquè el futur segurament ets tu ara mateix.

George Saunders (Texas, 1958) sempre sap com sorprendre els lectors. L'autor de Deu de desembre (Edicions de 1984 / Alfabia, 2014) i Lincoln al bardo (Edicions de 1984 / Seix Barral, 2018) publica ara un relat commovedor narrat des del punt de vista d'una guineu. Zorro 8 (Seix Barral, 2022) ha estat traduït –amb tots els errors pertinents– per Javier Calvo. Saunders atén l'ARA des de Syracuse, on dona classes d'escriptura creativa a la universitat, dies després d'haver llançat als Estats Units el seu nou recull de relats, Liberation day.