L'amor és cec, diuen. També que no entén d'edats. Cap d'aquestes dues afirmacions és tècnicament falsa. El problema és que darrere d'aquestes dues frases tan habituals se solen amagar relacions que són desiguals les agafis per on les agafis. Relacions en què qui té més edat és justament l'home, i que, a més a més, també és el ric i el que té el prestigi social i la fama. Qui té més edat sol ser percebut, a ulls del gran públic, com el rellevant de la relació i les seves companyes no són enteses com a iguals sinó com un mer complement del personatge públic que són ells. L'amor és cec, sí. Però al principi, no al final. I quan es recupera la vista se sol veure que darrere d'aquestes afirmacions tan suposadament naïfs com "l'amor ho pot tot" perquè "no coneix fronteres" ni "entén d'edats" hi ha damnificats que sempre solen ser les dones joves que queden enrere quan ja no són –prou– joves. Perquè sí, els que al principi deien que l'edat no importava i que només era un número, quan s'acaba la relació perquè elles ja no són extremadament joves –per als gustos d'ells– són els mateixos als quals, de cop, l'edat sí que els importa. I molt! Si no, que els ho diguin a les múltiples nòvies de Leonardo DiCaprio, que deixen de ser nòvies de l'actor quan tenen, de mitjana, al voltant de 25 anys. L'amor és cec, sí. Però resulta que habitualment només per a elles.

Sensacions confrontades en el concert d'Andrés Calamaro al Poble Espanyol. El reclam era poderós: un repertori centrat en Honestidad brutal (1999), un dels millors i més temeraris discos de rock de la història. 16 de les 22 cançons que va tocar ahir, divendres, pertanyen a aquell doble àlbum, fruit de tempestes emocionals i narcisisme politoxicòman. Hi va haver respecte a aquell material tan incandescent i una notable correcció instrumental a càrrec d'un sextet vestit de rock, però va faltar nervi en la interpretació, com si els 25 anys que han passat hi haguessin posat una distància insalvable. Tanmateix, una distància terapèutica, perquè les autoritats sanitàries segurament no recomanarien continuar vivint intensament dins d'aquella gàbia d'obsessions malaltisses, amors perduts, relacions abonyegades, retrets corrosius i autoindulgència narcòtica. Tampoc tindria sentit demanar al Calamaro de 62 anys que festegi l'abisme com ho feia a finals dels noranta.

La banda irlandesa The Corrs inaugurarà la 24a edició del Cap Roig Festival, que se celebrarà del 12 de juliol al 16 d'agost als Jardins de Cap Roig, al Baix Empordà. Els germans Andrea, Sharon, Caroline i Jim Corr tornen al festival després d'actuar-hi per últim cop el 2016. "És un dels grups més icònics dels anys 90", ha dit aquest divendres el director del festival, Juli Guiu, durant la presentació de la programació a la seu de CaixaBank. Un altre gran nom de l'edició d'enguany és el guitarrista nord-americà John Fogerty, líder de la banda Creedence Clearwater Revival. "Estem molt orgullosos de tenir-lo al festival, fa catorze anys que el perseguim", assegura Guiu. La programació es completa amb més estrelles com Diana Krall, Chris Isaak, Passenger, Raphael i Andrés Calamaro.

El festival Guitar BCN 2023 té com un dels seus pilars la presència femenina, que frega el 40% del total d'artistes programats. Entre les actuacions que s'han anunciat aquest dimarts hi ha les de ZAZ (Palau de la Música), Judit Neddermann (Coliseum), Pastora Soler (Coliseum), Marlena (Apolo 2), Laura Andrés (Luz de Gas) i María Peláe (Apolo), a les quals cal afegir les restants: Andrés Calamaro (Gran Teatre del Liceu), Nacho Vegas (Paral·lel 62), Ojete Calor (Sant Jordi Club), Antoñito Molina (Apolo 2), Mr. Kilombo (Apolo 2) i Bacilos (Luz de Gas).