La física quàntica, sovint percebuda com una teoria abstracta i allunyada del dia a dia, ha estat una de les forces més transformadores del món contemporani. Des de principis del segle XX, aquesta disciplina ha canviat la manera com entenem la realitat i ha fet possibles avenços com els ordinadors, internet o els telèfons mòbils. Ara, quan la seva aplicació s’estén a camps com la intel·ligència artificial o les comunicacions segures, la quàntica torna a situar-se al centre del debat científic i social.

El telèfon que ens desperta, el microones amb què escalfem la llet o la ressonància magnètica que ens fan a l'hospital. Des que ens llevem fins que anem a dormir, la física quàntica ens acompanya i ens condiciona. De fet, l'impacte d'aquesta disciplina –molt sovint envoltada de misticisme– també ha capgirat la manera com s'entén el món i la geopolítica. I el món de la cultura i les humanitats no és aliè a aquesta revolució, tal com vol demostrar la quarta edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que se celebrarà entre els dies 18 i 23 de novembre de forma simultània a Barcelona i Madrid –coorganitzada pel Círculo de Bellas Artes. Aquest any hi haurà una programació especial amb motiu de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, de la qual Barcelona és la ciutat convidada, entre el 29 de novembre i el 7 de desembre.

Avui desplaçar-se sense Google Maps és impensable per a moltes persones, com si fos una cinquena extremitat del cos sense la qual no podem anar enlloc. L'aparició dels GPS ja va tenir un gran impacte i va canviar la manera de fer de la gent, igual que va passar amb altres invents com els làsers i els transistors. Totes aquestes tecnologies formen part de la primera revolució quàntica, que va transformar el món a començaments del segle XX. Més endavant es va viure una segona revolució quàntica amb la computació, les comunicacions i els sensors quàntics, que van reconfigurar el sistema econòmic i la manera com ens organitzem, com també ho van fer els seus predecessors. Per això, la quarta edició de la Biennal Ciutat i Ciència, que se celebrarà simultàniament a Barcelona, Madrid i Mèxic entre el 18 i el 23 de novembre, vol repensar aquestes tecnologies amb la mirada posada en el futur i abordar els principals reptes científics del moment.

Aquest febrer torna la Biennal Ciutat i Ciència de Barcelona. Durant sis dies, del 21 al 26, Barcelona i per primer cop Madrid presenten un programa carregat d'activitats que enguany ve marcat pels efectes de la pandèmia. En aquest sentit, l'objectiu de la tercera edició de la iniciativa és "reivindicar el fet de viure", segons ha descrit el catedràtic del Departament de Física i Matèria Condensada de la Universitat de Barcelona i un dels membres del comissariat de la Biennal, Josep Perelló. Així doncs, "s'han buscat formats com xerrades i diàlegs per posar èmfasi en la presencialitat i al fet de relacionar-nos", diu.

La tercera edició de la Biennal Ciutat i Ciència es farà a Barcelona i Madrid entre el 21 i 26 de febrer, segons ha anunciat aquest dimarts el tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí, en una roda de premsa al Círculo de Bellas Artes de Madrid. “Ja vam compartir la Biennal del Pensament amb Palma i València i, en aquesta voluntat d’estrènyer llaços amb altres ciutats, ens ha semblat que Madrid pot ser una gran aliada per seguir estenent la cultura científica a tota la ciutadania”, ha dit Martí. Es dona la circumstància que les dues ciutats comparteixen cocapitalitat cultural i científica.