Durant els quatre caps de setmana del mes de setembre, el cicle Arxipèlag de Cadaqués, que enguany celebra la segona edició, inundarà el poble alt-empordanès de propostes de cinema d'autor molt interessants i originals. Sota l'epígraf "Cada pel·lícula una illa, cada projecció un viatge", aquesta iniciativa proposa una programació cinèfila extensa i variada, fora dels circuits comercials, amb peces sovint difícils de veure en pantalla gran, d'autors com Chantal Akerman, Eric Pauwels, Albert Serra o Maya Deren.

Entre les primeres teòriques fílmiques feministes rondava una preocupació fonamental: ¿com articular un cinema a la contra del mainstream configurat per complaure la mirada masculina? Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles va ser la primera gran resposta a aquesta qüestió, tot i que la seva directora, Chantal Akerman (1950-2015), defugís sempre etiquetes com la de "cinema de dones". Fa anys que el segon llargmetratge d'aquesta cineasta belga és una referència canònica en àmbits com la universitat, els estudis feministes i les pràctiques cinematogràfiques heterodoxes. Per això no ha d'estranyar que tants participants en la votació de la revista Sight & Sound la incorporessin a les seves llistes: era el títol paradigmàtic si volies incloure-hi almenys un film dirigit per una dona. També és una obra mestra indispensable que ara torna a ser accessible via streaming, dins de la retrospectiva que li dedica Filmin.

El més semblant a un cànon global de la història del cinema és l’enquesta que la revista anglesa Sight and Sound realitza cada 10 anys des del 1952 entre crítics, cineastes, programadors i teòrics. Si en la primera edició va guanyar El lladre de bicicletes de De Sica, durant les cinc dècades següents es va imposar el Ciutadà Kane d’Orson Welles, fins que va ser destronat el 2012 per Vertigen, d’Alfred Hitchcock. La llista completa dels cent títols més votats radiografia la sensibilitat cinèfila de cada època, les tendències, fílies i fòbies de cada generació. Dijous es va fer pública l’última edició de la llista, en la qual han participat 1.639 experts d’arreu del món –gairebé el doble que els 846 del 2012– i, per primera vegada, una pel·lícula dirigida per una dona ha sigut la més votada: Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles, un film de més de tres hores d’una profunda radicalitat que segueix durant tres dies les rutines domèstiques d’una mestressa de casa que de nit exerceix la prostitució. La directora, la belga Chantal Akerman, va rodar-la el 1975 amb només 25 anys. Jeanne Dielman ha superat Vertigen (2a), Ciutadà Kane (3a), Conte de Tòquio (4a) i In the mood for love (5a).