<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Chantal Akerman]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/chantal-akerman/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Chantal Akerman]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Setembre d'intensitat cinèfila a Cadaqués: de Chantal Akerman a Albert Serra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/arxipelag-cadaques-chtantal-akerman-albert-serra-setembre_1_5132151.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/66534f2d-79dd-4d73-8426-76ff7b868d2b_source-aspect-ratio_default_0_x306y23.jpg" /></p><p>Durant els quatre caps de setmana del mes de setembre, el cicle Arxipèlag de Cadaqués, que enguany celebra la segona edició, inundarà el poble alt-empordanès de propostes de cinema d'autor molt interessants i originals. Sota l'epígraf "Cada pel·lícula una illa, cada projecció un viatge", aquesta iniciativa proposa una programació cinèfila extensa i variada, fora dels circuits comercials, amb peces sovint difícils de veure en pantalla gran, d'autors com <a href="https://www.ara.cat/cultura/cinema/jeanne-dielmann-chantal-akerman-millor-pellicula-historia-cinema_1_4564454.html" target="_blank">Chantal Akerman</a>, Eric Pauwels, Albert Serra o Maya Deren.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Aniol Costa-Pau]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/arxipelag-cadaques-chtantal-akerman-albert-serra-setembre_1_5132151.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Sep 2024 16:30:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/66534f2d-79dd-4d73-8426-76ff7b868d2b_source-aspect-ratio_default_0_x306y23.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Benoît Magimel i Pahoa Mahagafanau a la pel·lícula 'Pacifiction']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/66534f2d-79dd-4d73-8426-76ff7b868d2b_source-aspect-ratio_default_0_x306y23.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El cicle Arxipèlag programa, del 7 al 28 de setembre, desenes de propostes de cinema experimental i d'autor]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La millor pel·lícula de la història arriba a Filmin]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/millor-pel-licula-historia-filmin_1_4634083.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/68b73a81-48d0-4851-b65c-b6ed7e46f4d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x386y0.jpg" /></p><p>Entre les primeres teòriques fílmiques feministes rondava una preocupació fonamental: ¿com articular un cinema a la contra del <em>mainstream</em> configurat per complaure la mirada masculina? <em>Jeanne Dielman, 23 quai du Commerce, 1080 Bruxelles </em>va ser la primera gran resposta a aquesta qüestió, tot i que la seva directora, Chantal Akerman (1950-2015), defugís sempre etiquetes com la de "cinema de dones". Fa anys que el segon llargmetratge d'aquesta cineasta belga és una referència canònica en àmbits com la universitat, els estudis feministes i les pràctiques cinematogràfiques heterodoxes. Per això no ha d'estranyar que tants participants <a href="https://www.ara.cat/cultura/cinema/jeanne-dielmann-chantal-akerman-millor-pellicula-historia-cinema_1_4564454.html" target="_blank">en la votació de la revista </a><a href="https://www.ara.cat/cultura/cinema/jeanne-dielmann-chantal-akerman-millor-pellicula-historia-cinema_1_4564454.html" target="_blank"><em>Sight & Sound</em></a> la incorporessin a les seves llistes: era el títol paradigmàtic si volies incloure-hi almenys un film dirigit per una dona. També és una obra mestra indispensable que ara torna a ser accessible via <em>streaming</em>, dins de la retrospectiva que li dedica Filmin. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eulàlia Iglesias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/millor-pel-licula-historia-filmin_1_4634083.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Feb 2023 18:22:06 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/68b73a81-48d0-4851-b65c-b6ed7e46f4d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x386y0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Delphine Seyrig a la pel·lícula 'Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles', de Chantal Akerman.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/68b73a81-48d0-4851-b65c-b6ed7e46f4d9_16-9-aspect-ratio_default_0_x386y0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La plataforma recupera bona part de la filmografia de Chantal Akerman, incloent-hi el títol que encapçala l'última llista de 'Sight & Sound']]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què una pel·lícula belga del 1975 és ara la millor de la història del cinema?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/jeanne-dielmann-chantal-akerman-millor-pellicula-historia-cinema_1_4564454.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/1270735a-a83e-4209-93a3-3031655dcd5a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>El més semblant a un cànon global de la història del cinema és l’enquesta que la revista anglesa <em>Sight and Sound</em> realitza cada 10 anys des del 1952 entre crítics, cineastes, programadors i teòrics. Si en la primera edició va guanyar <em>El lladre de bicicletes</em> de De Sica, durant les cinc dècades següents es va imposar el <em>Ciutadà Kan</em>e d’Orson Welles, fins que va ser destronat el 2012 per<em> Vertigen</em>, d’Alfred Hitchcock. La llista completa dels cent títols més votats radiografia la sensibilitat cinèfila de cada època, les tendències, fílies i fòbies de cada generació. Dijous es va fer pública l’última edició de la llista, en la qual han participat 1.639 experts d’arreu del món –gairebé el doble que els 846 del 2012– i, per primera vegada, una pel·lícula dirigida per una dona ha sigut la més votada: <em>Jeanne Dielman, 23 Quai du Commerce, 1080 Bruxelles</em>, un film de més de tres hores d’una profunda radicalitat que segueix durant tres dies les rutines domèstiques d’una mestressa de casa que de nit exerceix la prostitució. La directora, <a href="https://www.ara.cat/cultura/mor-chantal-akerman-lesperit-europeu_1_1796628.html">la belga Chantal Akerman</a>, va rodar-la el 1975 amb només 25 anys. <em>Jeanne Dielman</em> ha superat <em>Vertigen</em> (2a), <em>Ciutadà Kane</em> (3a), <em>Conte de Tòquio</em> (4a) i <em>In the mood for love</em> (5a).</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavi Serra]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/jeanne-dielmann-chantal-akerman-millor-pellicula-historia-cinema_1_4564454.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Dec 2022 20:25:03 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/1270735a-a83e-4209-93a3-3031655dcd5a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Delphine Seyrig a 'Jeanne Dielmann']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/1270735a-a83e-4209-93a3-3031655dcd5a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[1.639 experts consultats per ‘Sight & Sound’ coronen ‘Jeanne Dielman’, de Chantal Akerman]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
