S'acosta Nadal i es nota a la decoració de les cases. Els elements de la natura són protagonistes, en forma d'avet o de molsa per muntar-hi el pessebre. Antigament no era estrany fer una sortida al bosc per recollir-hi els elements necessaris, però avui això és desaconsellable: aquesta pràctica, que sembla que no tingui importància, fa un mal considerable al medi ambient. A petita escala sembla inofensiu, però a gran escala és un espoli que deixa rastre.

La casa és el reflex de la nostra personalitat i del nostre dia a dia. Tots tenim un estil decoratiu que es va modificant amb els anys, amb el nostre creixement personal i els requisits de l’estil de vida. La casa també canvia, perquè és orgànica i té una funcionalitat que s’adapta a nosaltres. Però a més del nostre gust en la decoració, en l’aspecte de la casa també hi influeixen els nostres valors i la capacitat econòmica. Això fa que cada generació, des dels nostres avis, fins als boomers, els mil·lennials i la generació Z, tinguem preferències decoratives i trets distintius comuns que caracteritzen casa nostra i ens uneixen com a conjunt.

Ja ha arribat Nadal. Una efemèride que, lluny de les imatges idíl·liques que ensenya la societat, es mostra tan diversa com famílies hi ha al món. Per a alguns és sinònim de celebració i ornaments que donen més caliu a la llar. Altres en gaudeixen com a esdeveniment, però no pas per creença. També hi ha famílies que, arrelades a la seva tradició, la reprodueixen també aquí, fins i tot amb l’arribada del Pare Noel, i n’hi ha que viuen Nadal amb la veritat per davant sense que això resti màgia ni alegria als infants. Cadascú a la seva manera, d’acord amb la seva idiosincràsia, naturalesa i identitat. I on tot és plausible. Parlem amb quatre famílies perquè ens expliquin com viuen les festes nadalenques.

La contaminació per residus plàstics és un dels problemes més grossos de la nostra civilització. Tant, que fins i tot n'hi ha en forma de microplàstics en els aliments que mengem o en l'aigua que bevem. Segons dades recopilades per l'Institut DKV de la Vida Saludable en col·laboració amb Ecodes, una mitjana de 8 milions de tones de plàstic són abocades cada any als oceans, cosa que equival a buidar-hi un camió d'escombraries ple de plàstics per minut. Aquestes dades, greus de per si, són encara pitjors quan se'n coneix l'impacte que produeixen: el 2025 els oceans tindran 1 tona de plàstic per cada 3 tones de peix i, seguint el mateix ritme, el 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos.

Si un dia d’aquests es deixen caure per Sant Feliu de Guíxols, es trobaran amb una ciutat del tot moderna. Places dures on el sauló acollidor ha estat substituït per pedra agressiva, per exemple. I es trobaran amb diguem-ne ornaments nadalencs dignes de l’abominable mal gust de les ciutats modernes. A Barcelona, el Palau de la Generalitat ha estat omplert d’etiquetes com si es tractés d’un producte de rebaixes. De fet, aquesta idea que algun publicitari ha cregut brillant, potser en el fons té a veure amb la veritat més dura. Catalunya està de rebaixes. A Sant Feliu, els diguem-ne ornaments nadalencs són del mateix mal gust. En la placeta de pedra dura amb escales que baixen a la platja, just al final del passeig, hi han bastit un arbre artificial símbol d’un Nadal també artificial. Un con gegant, vaga imitació d’un avet, fet amb una estructura metàl·lica recoberta d’una mena de gespa de plàstic, perquè així el con és verd, com els avets de la Selva Negra, posem per cas. I a la gran i flamant plaça de davant del monestir hi han instal·lat una mena de bola gegant, d’aquelles que es pengen als arbres de Nadal, tan gegant que hi pots entrar. A dins, vuit cadires, blanques com sanitaris, que conviden a seure i a descansar. Que modern s’ha tornat Sant Feliu! Això sí, ni un sol senyal de la festa que se celebra per Nadal. Ni un sol pessebre enlloc. Potser la comunitat musulmana s’ofendria. Però si la ciutat és laica, per què posen tants ornaments nadalencs? La resposta és ben senzilla: perquè les festes de Nadal són unes festes comercials, una mena de Black Friday continuat que va des del pont de la Constitució fins a Reis. I el naixement del Nen Jesús i l’adoració dels Reis només són reclams per a vendre torrons i joguines. I ara pantalles i pantalletes, telèfons i tauletes… 

És primavera i les flors esclaten arreu tot farcint rams i composicions més o menys endreçades per omplir de vida els espais i els esdeveniments. Tot i que això es repeteix cada any, no passa sempre que les flors que ens envolten aconsegueixin ser també les protagonistes dels espais interiors amb una mena d'invasió des del camp fins a dintre de les llars i dels espais habitables. Aquest any és, sense dubte, el de la planta d'inspiració silvestre, que s'allunya a passos de gegant d'aquells rams barrocs i recarregats protagonitzats per flors plenes de gran personalitat. La directora del centre d'art floral Rosa Valls Formació, Rosa Valls, també jutgessa internacional en copes d'art floral, destaca que la tendència actual a fer servir flors autòctones s'emmarca en una visió cíclica: "Fa uns deu anys tot era molta opulència, tot havia de tenir molta flor, i després de tota l'opulència van venir les sensacions més vintage", diu. "Tot és cíclic i després de la tendència amb molta peònia i amb molta rosa oberta, i en què tot era amb molta flor i molt recarregat, com en totes les modes es busca l'altra part: si abans tot era molt ostentós ara es busca el punt més suau", i si els colors eren més roses i blaus fort, ara es duen unes tonalitats més pastel. Com que es torna a portar tot el que és més natural, com la sensació naturalista, les flors del camp i de la terra, "es fan servir plantes silvestres i autòctones".