Hi ha pocs espectacles a la cartellera catalana que reuneixin actors i actrius de primeríssima línia i els donin papers protagonistes pensats perquè tots brillin a escena. Els fills, de Lucy Kirkwood, és una d'aquestes oportunitats, i de fet el públic ho sap i ho ha fet notar: abans de començar funcions el dissabte 7 de febrer a la Villarroel ja s'han venut més de 15.000 entrades, un nou rècord de venda anticipada de la sala. Les quatre primeres funcions estan exhaurides i a moltes de les altres (l'obra es representarà fins al 29 de març) només queden unes últimes localitats. Els tres grans reclams de l'espectacle són els actors Emma Vilarasau, Jordi Boixaderas i Mercè Aránega, que protagonitzen una tragicomèdia sobre la responsabilitat de les generacions actuals respecte al futur. David Selvas n'és el director, en una producció de La Brutal amb traducció de Cristina Genebat.

Aquest cap de setmana, Albert Om conversa amb l'actriu Mercè Aránega.

Mercè Aránega va néixer el 1957 a Buenos Aires, de pares exiliats a l’Argentina, i no va venir a viure a Catalunya fins que tenia deu anys. Amb tretze, ja va fer de dona dels lavabos en un restaurant de Barcelona. Això, que sembla el seu primer paper com a actriu, va ser la seva primera feina. Hi ha la temptació hiperbòlica de dir que el teatre li devia salvar la vida. El que és segur és que n’hi va donar una altra als millors escenaris del país, on treballa des de fa més de quaranta anys l’Aránega. Un tros d’actriu, un tros de dona.

"Una democràcia que no sap gestionar la discrepància és incompleta", deia l'escriptora sarda Michela Murgia. I una democràcia incompleta és com una porta oberta a les ventades del totalitarisme. Murgia ho va denunciar a l'assaig Instruccions per fer-se feixista, que Empúries va publicar traduït al català el 2019. Tres anys després, i amb l'extrema dreta guanyant espai a tot Europa, el festival Temporada Alta n'estrena una adaptació aquest dissabte al Teatre de Salt. El text, adaptat per Sergi Pompermayer i dirigit per Miquel Gorriz, pren la forma d'un monòleg satíric interpretat per l'actriu Mercè Aránega. "Damunt l'escenari, soc una barreja de Meloni, Macarena Olona i Le Pen", diu Aránega, que es passa tota l'estona adreçant-se directament al públic i dient-ne de "l'alçada d'un campanar". Tal com explica Pompermayer i recull l'ACN, el monòleg interpel·la l'espectador sobre "la naturalesa de la bèstia. "Hem creat un artefacte que és una comèdia que funciona, però que no fa gens de gràcia", diu Gorriz.