Mara Faye Lethem (Nova York, 1971) escriu com si obrís amb un ganivet acabat d’afilar la carn tendra —i sovint podrida— de la maternitat contemporània. Traductora a l’anglès d'Albert Sánchez Piñol, Pol Guasch, Jaume Cabré, Jordi Nopca i Max Besora, ara publica en català la seva primera novel·la, Series boja si no ho fessis, traduïda per Míriam Cano. Es tracta d’una història amb un començament típic de comèdia lleugera, plena de rialletes nervioses, de mares al parc i de pares que no entenen res, però que aviat es revela com un sàtira ferotge, un retrat àcid del parany feixista que suposa la perfecció. La protagonista, la Barbara, embarassada per segona vegada, transita un paisatge suburbial que put a iogurts ecològics i ansietat. Totes les mares del seu voltant són impecables, controlades, eficients; ella, en canvi, arrossega la sensació d’estar a punt d’explotar tant de cos com de pensament.

Va ser a principis de la dècada dels 90, i mentre estudiava castellà a Madrid, que Mara Faye Lethem va tenir el seu primer contacte amb la cultura catalana. "Algú em va dir que si mai anava a Barcelona i prenia mal, si no sabia com demanar ajuda en català ningú em faria cas. Aquest comentari fora de lloc va encuriosir-me –recorda molts anys després, coincidint amb l'anunci del premi Joan B. Cendrós, dotat amb 3.000 euros, que rebrà dimarts vinent durant la Nit de Santa Llúcia, per la contribució que ha fet divulgant la cultura catalana en anglès–". Entre els autors que ha traduït hi ha Jaume Cabré (Jo confesso, 2014), Marta Orriols (Aprendre a parlar amb les plantes, 2020), Alicia Kopf (Germà de gel, 2018), Marc Pastor (La mala dona, 2014) i Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2022).