Encara s'ha d'identificar el responsable de la falsa amenaça de bomba que aquest dijous ha provocat un aterratge d'emergència a l'aeroport del Prat, així com aclarir les conseqüències a les quals es pot exposar. Però els juristes consultats per l'ARA coincideixen que el passatger es podria veure assenyalat per un delicte de desordres públics. Les causes per falsos avisos de bomba no sovintegen, però a l'Estat hi ha hagut almenys una absolució i una condemna per casos que, salvant les distàncies, poden ser precedents d'un eventual procediment judicial pels fets a l'avió de Turkish Airlines.

Els quatre fiscals que exerceixen l'acusació en el cas del Procés al Tribunal Suprem, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, discrepen de Llarena i consideren que a Puigdemont sí que se li pot aplicar el delicte de desordres públics agreujat, amb una pena màxima de 5 anys, que conté el Codi Penal després de la reforma en què va desaparèixer la sedició. Es trenca així la unitat d'acció que ha existit fins ara entre fiscals i jutge instructor, i que va portar aquells quatre a mantenir l'acusació per rebel·lió en el judici del Procés fins al final.

Si no hi ha sorpreses d'última hora, la reforma del Codi Penal hauria de superar aquesta mateixa setmana la prova del cotó al Congrés de Diputats. El PSOE i Unides Podem, pel que fa als desordres públics, i els socialistes i els republicans, en referència a la malversació, han presentat aquest dilluns les esmenes que haurien de trobar els vots necessaris en la majoria de la investidura. La triple dreta, Junts i la CUP ja han comunicat que no s'hi sumaran, els primers per veure-les excessives i els independentistes perquè interpreten que són insuficients. Quins són definitivament els canvis?

És possible que hagi sigut aquesta traducció del castellà de la frase se acabó lo que se daba el que ha tingut al cap Pedro Sánchez en impulsar des del seu grup parlamentari la reforma de la llei orgànica del poder judicial per evitar d’una vegada el vergonyós bloqueig d’aquest òrgan –de composició caducada fa quatre anys– a la designació dels nous magistrats del Tribunal Constitucional que li corresponen. Si surt aprovada la reforma, els vocals ja no ho podran retardar més. Hauran de votar una sola vegada els candidats proposats i sortiran escollits els que tinguin un major nombre de vots. Fins i tot es parla a la reforma de responsabilitats penals per als responsables d’un eventual bloqueig.

A banda d’eliminar el delicte de sedició, la reforma del Codi Penal pactada entre el govern espanyol i ERC també anava acompanyada d’una reforma dels desordres públics. Van canviar-ne el redactat per afegir al requisit de violència, el concepte “d’intimidació”, i també van acotar la forquilla de penes en la modalitat agreujada del delicte de tres a cinc anys de presó, cosa que va suposar un augment de la pena mínima contemplada fins ara. Tot plegat, va generar les crítiques dels moviments socials i de part de l’independentisme, que van considerar que suposava una criminalització del dret a la protesta. Tot i treure pit de la reforma en un inici, Unides Podem i ERC han acabat reculant i proposant millores que, de moment, el PSOE no accepta del tot.