El que diuen els futbolistes i els famosos en general té molta repercussió, perquè són un referent per a molta gent. Només cal veure el rebombori provocat per les paraules de Kylian Mbappé contra l'extrema dreta. El problema és quan aquests posicionaments van en contra de la ciència i de la salut de les persones. Va passar quan Miguel Bosé o Victoria Abril es negaven a portar mascareta durant la pandèmia o quan Donald Trump deia que es podia curar la covid amb lleixiu, i ha passat ara quan el jugador de l'Atlètic de Madrid Marcos Llorente, fent gala del seu terraplanisme i una atrevida ignorància, ha negat a les seves xarxes socials que el càncer de pell tingui alguna relació amb prendre el sol sense protecció, que és el que fa ell. Quan passa alguna cosa així l'obligació dels mitjans és desmentir aquestes burrades, i això és el que fa aquest divendres El Mundo en una peça fantàstica que signa la periodista Gema García amb el titular "Marcos Llorente i la forassenyada (i perillosa) teoria que defensa els beneficis de prendre el sol sense protecció".

Avançar cap a la immunoteràpia personalitzada és una de les claus de la lluita contra el càncer. Investigadors d'IrsiCaixa i el Barcelona Supercomputing Center (BSC) han fet un pas més en aquesta direcció amb un innovador sistema de vacunació que redueix la progressió del melanoma en estudis preclínics. Les primeres vacunes s'han provat en ratolins i han aconseguit una progressió més lenta del creixement tumoral, millorar la supervivència i, fins i tot, generar efecte protector en alguns dels vacunats, que no han arribat a desenvolupar el tumor.

La influencer Patricia Rite ha mort a causa d'un càncer de pell metastàtic. La jove de Huelva, que només tenia 30 anys, s'havia fet coneguda el 2015, quan va participar al dating show Mujeres y hombres y viceversa. La malaltia l'havia afectat al llarg de quatre anys, però les notícies més greus no es van conèixer fins al desembre passat, quan va explicar als seus seguidors que havia patit una recaiguda i que el seu pronòstic no era gaire esperançador. Finalment, tot i que es va sotmetre a un nou tractament d'immunoteràpia, no ha pogut vèncer la malaltia, tal com ha fet saber la seva família a través de les seves xarxes. "La Patricia ens ha deixat. La seva mare i familiars demanen respecte en aquests moments durs. Gràcies a totes les persones que, d'una manera o altra, li heu brindat suport i amor al llarg d'aquest temps, directament i indirectament", han escrit al compte d'Instagram de la jove, seguit per gairebé 100.000 persones.

La carrera per estrènyer el setge al càncer s'orienta al descobriment de les mutacions que poden fer els tumors més vulnerables als tractaments. La comunitat científica els classifica depenent de la seva composició molecular per poder triar i dirigir eficientment els medicaments contra aquests talons d'Aquil·les, generant menys efectes secundaris i augmentant les possibilitats de curar (o cronificar) la malaltia. En el cas del càncer de pell, anomenat també melanoma, fins al 25% dels casos presenten alteracions a la proteïna NRAS, que s'associa al creixement descontrolat de les cèl·lules tumorals. Fins ara no existeix cap teràpia específica contra aquest subtipus oncològic, però se sap que tallar el subministrament d'energia a les cèl·lules pot evitar la seva proliferació. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) investiguen si robant el combustible a les precursores del tumor, eminentment la glucosa, i fent servir un fàrmac ja en ús contra el càncer de fetge i de ronyó, el sorafenib, se'n pot revertir l'orfandat terapèutica. Segons un estudi publicat aquest dimarts a Nature Communications, en models animals aquesta teràpia ha aconseguit reduir la mida del tumor i, en alguns casos, directament els ha fet desaparèixer.