La carrera per estrènyer el setge al càncer s'orienta al descobriment de les mutacions que poden fer els tumors més vulnerables als tractaments. La comunitat científica els classifica depenent de la seva composició molecular per poder triar i dirigir eficientment els medicaments contra aquests talons d'Aquil·les, generant menys efectes secundaris i augmentant les possibilitats de curar (o cronificar) la malaltia. En el cas del càncer de pell, anomenat també melanoma, fins al 25% dels casos presenten alteracions a la proteïna NRAS, que s'associa al creixement descontrolat de les cèl·lules tumorals. Fins ara no existeix cap teràpia específica contra aquest subtipus oncològic, però se sap que tallar el subministrament d'energia a les cèl·lules pot evitar la seva proliferació. Ara, investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) investiguen si robant el combustible a les precursores del tumor, eminentment la glucosa, i fent servir un fàrmac ja en ús contra el càncer de fetge i de ronyó, el sorafenib, se'n pot revertir l'orfandat terapèutica. Segons un estudi publicat aquest dimarts a Nature Communications, en models animals aquesta teràpia ha aconseguit reduir la mida del tumor i, en alguns casos, directament els ha fet desaparèixer.