Catalunya continua punxant en producció d'energia renovable: és a les posicions de cua d'Espanya i d'Europa. Està costant molt, massa, posar-nos al dia. Les exigències de Brussel·les i els compromisos propis, aprovats per llei del Parlament el 2017, són ambiciosos: l’any 2030 s’hauria de cobrir el 50% de la demanada elèctrica a partir d’energies renovables i el 2050 l’objectiu és que les energies netes satisfacin la totalitat de la demanda. Ara mateix aquests objectius semblen inassolibles. Tenim un problema greu.

El projecte de línia de molt alta tensió (MAT) que impulsa la companyia Forestalia transmetria electricitat fotovoltaica, i per tant, neta, des de Terol cap a l’àrea metropolitana de Barcelona. No és un projecte menor: la línia tindria 182 km a Catalunya i passaria per 40 municipis. És un projecte controvertit, començant per l’embolic sobre qui té l'última paraula sobre el tema. Per diferents conceptes cal l’autorització de la Generalitat i del govern central. El govern central ja hi ha informat favorablement i això ha causat enuig a la Generalitat, que considera, segurament amb raó, que tractant-se d’una infraestructura que afecta més d’una autonomia, l'última paraula correspon jurídicament a un govern central que s’hauria d’haver esperat que s'hi pronunciés la Generalitat. No fent-ho i anant primer li ha passat la responsabilitat final. He de dir que a mi això no em sap greu. Treure’s la responsabilitat de sobre és signe de debilitat. Penso que és bo tenir l'última paraula i que és essencial per a Catalunya comptar amb una Generalitat que entoma els temes difícils i sap prendre decisions. Per més que la gran virtut de ser propers al territori tingui la contrapartida de sentir de prop el desencant dels decebuts.

És segur que amb les polítiques actuals no es limitarà l’escalfament global a 1,5 ºC. Les previsions són de 2,5 ºC a finals de segle. Les mesures nacionals són concebudes com una “pèrdua de temps” i el problema supera la humanitat per incapacitat política, no tècnica. Anem, compassadament i fermament, amb una remota angoixa, cap al desastre.

L'aposta per les renovables avança. La de l'Estat, amb el Pla d'Energia i Clima (PNIEC), i la de la Generalitat, amb el decret de renovables del 2021. Les dues administracions tenien una allau de peticions de projectes i aquest dimecres era el dia D per saber quins obtenien la declaració d'impacte ambiental positiva i podien tirar endavant. El govern espanyol havia de decidir sobre els grans projectes, els de més de 50 MW, mentre que la Generalitat havia de dir-hi la seva en el cas dels projectes amb una potència inferior.

El departament d’Energia dels Estats Units ha anunciat aquest dimarts un “assoliment científic històric” dut a terme per un grup de científics en una instal·lació federal de Califòrnia. La secretaria d'Energia, Jennifer Granholm, ha assegurat en roda de premsa que s'ha aconseguit "per primera vegada" produir amb èxit una reacció de fusió nuclear que generi guanys nets d'energia. O sigui: que ha generat més energia que no la que ha gastat. Aquest desenvolupament "és només el començament", ha aventurat, atès que suposa un pas important en la transició cap a energies més netes (sense emissions de carboni) i potencialment il·limitades. Tanmateix, els experts avisen que es podria trigar dècades a comercialitzar la fusió nuclear i, per tant, a materialitzar-la en el dia a dia de la generació elèctrica.