Cinc anys després dels fets de 2017, la lectura de l'escrit de la Fiscalia contra dos dels acusats d'haver organitzat el referèndum de l'1-O des del departament d'Economia que pilotava Oriol Junqueras, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, demostra fins a quin punt les estructures de l'Estat es van sentir burlades i humiliades. I que, malgrat el temps passat, actuen amb ànim de venjança, exactament igual com ho va fer el Tribunal Suprem l'any 2019.

Com ja va passar amb la interlocutòria de Pablo Llarena sobre les euroordres, el president de la sala segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha convertit la seva adaptació de la condemna als líders del Procés al nou Codi Penal en un al·legat polític i, a sobre, ignora la reforma. Però no per esperada és menys greu, aquesta manera de procedir de la judicatura espanyola, que en els últims anys s'ha convertit en un actor polític més i ha atacat, quan li ha convingut, el govern de Pedro Sánchez i l'independentisme. On és la separació de poders? On és el respecte a la voluntat popular expressada a les urnes?

La decisió del jutge del Tribunal Suprem de retirar la sedició de les ordres de detenció que pesaven sobre Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Marta Rovira és la conseqüència lògica de la derogació de la sedició aprovada pel Congrés de Diputats el mes passat. La interlocutòria, però, deixa moltes més lectures que mereixen una anàlisi més detallada.

43 dies després que Pedro Sánchez ho anunciés per primera vegada i amb una crisi institucional pel mig, la reforma del Codi Penal que suprimeix la sedició i que reforma la malversació ja és una realitat. Aquest divendres s'ha publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i entrarà definitivament en vigor d'aquí 20 dies, és a dir, el 12 de gener. Si això fos una novel·la estaríem encara al nus, però arribant a les portes del desenllaç: ¿quines conseqüències tindrà la reforma per als líders independentistes represaliats?

Els canvis al Tribunal Constitucional (TC) que el govern espanyol va intentar incorporar via esmenes a la reforma del Codi Penal –i que el mateix alt tribunal va suspendre– han acabat desplaçant a un segon pla l'objectiu inicial de la llei: eliminar el delicte de sedició i reformar el de malversació. Al Senat, però, el focus s'ha tornat a posar en aquestes dues qüestions després que el Tribunal Constitucional hagi mantingut fora de la norma la reforma judicial. Aquest matí, la cambra alta ha donat el vistiplau definitiu a la iniciativa que el PSOE i Unides Podem van pactar amb ERC i que ha de servir per beneficiar els líders independentistes. La norma ha tirat endavant amb el suport dels socialistes, els republicans i els grups sobiranistes bascos, i entrarà en vigor al cap de vint dies de ser publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), és a dir, ja el mes de gener del 2023.

Seguir les propostes de reforma del Codi Penal recorda aquests dies el Carrusel Deportivo dels diumenges de la nostra infància. Cal estar atent al minut i resultat. I a vegades ni així n'estem assabentats. De cop, el govern vol eliminar el delicte de sedició, rebaixar parcialment les penes en el de malversació i arreglar el desgavell de la llei del només sí és sí. I cada dia ho fa de manera diferent.

La reforma del delicte de malversació és l'última mesura que Esquerra ha arrencat al PSOE en l'àmbit de la "desjudicialització", és a dir, en el camp de pal·liar les conseqüències penals del referèndum de l'1-O. Aquest és un dels objectius de la taula de diàleg –de l'autodeterminació el govern espanyol no en vol sentir ni a parlar– i el propòsit dels impulsors de la modificació del Codi Penal. Ara bé, ¿a qui beneficiarà aquest últim canvi, que se suma a la derogació de la sedició? ¿Evitarà que més càrrecs independentistes entrin a la presó per l'1-O? Els experts consultats per l'ARA s'imposen la prudència perquè adverteixen que tot dependrà de com interpretin els jutges el nou Codi Penal, però coincideixen que els encausats per l'1-O es podrien acabar beneficiant d'una rebaixa de penes. Si ara la pena per malversació és de fins a 12 anys de presó sense distinció si hi ha hagut o no lucre personal, amb el nou Codi Penal, que distingeix en els dos supòsits i introdueix el "desviament irregular" de fons públics quan es tracta d'una administració deslleial, es podrien enfrontar a un màxim de quatre anys de presó i sis d'inhabilitació. O fins i tot podrien aparcar les penes de presó si interpretessin que, tot i el "desviament irregular", no hi va haver un "dany" o un "entorpiment greu" del servei públic en l'1-O, ja que en aquest supòsit la nova llei preveu una multa i tres anys d'inhabilitació.