Encara que, tal com explicava Sílvia Marimon a propòsit de l’exposició al CCCB, llegim molt poc el diví marquès (120 dies de Sodoma, Justine o Juliette són noms que només resulten familiars als qui tenen una certa edat), el cert és que vivim en uns temps molt sadians. La visió del món del llibertí és la que domina i regna amb cada cop menys obstacles. Qui ha dedicat anys a analitzar la pervivència del pensament sadià i les seves manifestacions ha estat Alicia Puleo, catedràtica ecofeminista que en algunes de les seves interessants conferències rastreja la genealogia de la transgressió i demostra com, al contrari del que han sostingut algunes ments ben lluminoses del nostre present, aquest autor pot ser considerat de tot excepte feminista. 

Si ara mateix obríssim Google i poséssim Sade, sortirien moltes més referències de la cantant i compositora nigeriana Sade Adu que no pas del filòsof i escriptor francès Donatien Alphonse François de Sade (1740-1814). Sade segurament hauria combatut Google, perquè arremetia contra tot aquell que volia controlar què mirem o què sentim. "Amb totes les coses que estan passant, hauria de ser un referent, però preferim no parlar-ne perquè és massa conflictiu. El seu pensament ens porta a pensaments extrems inassumibles", assegura Jordi Costa, cap del departament d'exposicions del CCCB. L'obra de Sade es pot llegir com una invitació a la llibertat escrita per un home que es va passar la meitat de la vida adulta a la presó. Va escriure contra l'autoritat i l'abús de poder, l'Església, el poder polític, la família... Però va anar molt més enllà: planteja el costat fosc de la llibertat, què passa quan tan sols importa el desig individual. Aquesta dicotomia és la que planteja l'exposició Sade. La llibertat o el mal, que es pot veure al CCCB fins al 15 d'octubre. Moltes de les obres que s'exposen provenen de la Col·lecció Mony Vibescu.

Una aproximació al mal a través del llibertí Marquès de Sade, l'exploració de les potencialitats de la intel·ligència artificial en temps de l'algoritme, una visita a les literatures oceàniques a través dels convidats al festival Kosmopolis i una instal·lació dedicada a Mercè Rodoreda: aquests seran quatre dels eixos que estructuraran la programació del 2023 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Segons la directora, Judit Carrera, continuaran apostant per "la confiança en la força emancipadora de la cultura en un món marcat per la destrucció", i ha anunciat que es comptarà amb les veus de quatre de les grans escriptores russes dissidents. També es farà un homenatge a pensadors del XX vinculats amb la Segona Guerra Mundial que van denunciar el totalitarisme: hi haurà monogràfics sobre Hannah Arendt, George Orwell (se celebrarà el desè aniversari del Dia Orwell), Albert Camus i Jorge Semprún. El pressupost del centre puja un 15%, fins als 13,6 milions. En part, aquests diners es destinaran inevitablement a l'increment de costos energètics. La llum al CCCB avui val 700.000 euros a l'any.