<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - testosterona]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/testosterona/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - testosterona]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[5 llibres de ciència que no et pots perdre aquest Sant Jordi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/5-llibres-ciencia-no-et-pots-perdre-aquest-sant-jordi_1_4678316.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/3dff6e97-72c3-4491-b852-65d6baa14486_source-aspect-ratio_default_0_x3315y659.jpg" /></p><h3><em>Tiene la sonrisa de su madre</em><h3/><h4>Carl Zimmer (Capitán Swing)<h4/><p>El periodista científic de <em>The New York Times</em> i autor de catorze llibres de divulgació, Carl Zimmer, arrossega el lector en un viatge colossal i exuberant a través d’una pregunta fonamental: què transmetem als nostres fills? Gràcies a les tècniques genòmiques actuals, sabem que transmetem una gran part de material genètic d’antics virus que van infectar els nostres avantpassats fins i tot abans que fossin humans. També en transmetem dels neandertals, amb qui ens vam encreuar fa desenes de milers d’anys. Però en aquest llibre no només hi ha els últims avenços en genètica sinó també els primers, fets per personatges pintorescos com Luther Burbank, creador de la patata Burbank, que actualment fa servir la cadena d’hamburgueseries McDonald’s, o de l’aranja rosa. A més d’esplaiar-se en anècdotes curiosíssimes i resseguir amb rigor la història de la genètica, Zimmer també s’atura a pensar sobre les dimensions ètiques de la modificació genètica en humans. I per fer-ho, li serveix de molt aquesta àmplia visió sobre la idea d’herència que construeix al llarg de tot el text.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Pou]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/ciencia-medi-ambient/5-llibres-ciencia-no-et-pots-perdre-aquest-sant-jordi_1_4678316.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 18 Apr 2023 16:39:55 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/3dff6e97-72c3-4491-b852-65d6baa14486_source-aspect-ratio_default_0_x3315y659.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[L' espai]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/3dff6e97-72c3-4491-b852-65d6baa14486_source-aspect-ratio_default_0_x3315y659.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[La testosterona, la genètica, la regeneració dels llocs abandonats i la conquesta de l’espai són alguns dels temes dels llibres científics més destacats de la temporada]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["La testosterona baixa quan els homes tenen cura dels fills"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/testosterona-baixa-homes-tenen-cura-dels-fills_128_4573545.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/cce73d58-1211-4ca2-a1d0-15654eaf166c_16-9-aspect-ratio_default_0_x343y405.jpg" /></p><p>La primera imatge de<em> Testosterona</em> (Arpa) és força impactant. Carole Hooven, codirectora del departament de biologia evolutiva humana de la Universitat de Harvard, observa un grup de ximpanzés. El mascle dominant s'endú una femella i li pega amb un bastó. Va passar a Uganda el 1999 i és, en part, l’origen del llibre en què Hooven analitza la testosterona i com marca el comportament dels homes tant en el sexe com en l'esport o la política. La biòloga deixa clar que no som com els ximpanzés, però que la testosterona té molt a veure amb l’agressivitat i amb el desig sexual. Algunes afirmacions del llibre són força controvertides, i Hooven admet que ha trobat resistències, però deixa clar que la testosterona es pot controlar i no eximeix ningú de les seves responsabilitats:  “A diferència dels ximpanzés, podem aprendre sobre el nostre origen evolutiu i els mecanismes bioquímics del nostre cos. Això ens dona un poder sobre nosaltres mateixos que cap ximpanzé pot tenir”, assegura. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Sílvia Marimon Molas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/testosterona-baixa-homes-tenen-cura-dels-fills_128_4573545.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 08 Jan 2023 18:02:11 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/cce73d58-1211-4ca2-a1d0-15654eaf166c_16-9-aspect-ratio_default_0_x343y405.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Carole Hooven]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/cce73d58-1211-4ca2-a1d0-15654eaf166c_16-9-aspect-ratio_default_0_x343y405.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Biòloga, autora de 'Testosterona']]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
