L’ase és un personatge clau –tot i que cada vegada més marginat– de la història de la humanitat. En altres èpoques venerat, aquest animal ha sigut objecte de burles durant tant de temps que la paraula ase vol dir “curt de gambals”. Els burros i les feines que fan són fonamentals per a la subsistència de la població als països en desenvolupament, però en altres bandes gairebé han desaparegut.

Quan Jerzy Skolimowski ens presenta el ruc Eo, l’ase que protagonitza la seva última pel·lícula, impetuós, donant voltes per la pista d’un circ tenyit de llum vermella, ens avança que la vida d’aquest animal, a diferència de l’assossegada i malenconiosa mirada del Baltasar de Robert Bresson, serà tan trepidant com la d’un heroi d’acció, sense alè ni descans. De la mateixa manera que el mestre francès feia a A l’atzar, Baltasar, i tal com van fer-ho abans poetes d’èpoques diverses, d’Isop a La Fontaine, Skolimowski fa servir a Eo un animal per parlar dels homes en clau moral, fent de l’innocent ull de l’ase el mirall de les nostres passions i els nostres defectes.