Claudio Barría s'ha passat molts anys de la seva vida desmentint la pel·lícula de Steven Spielberg Tauró. Aquest biòleg xilè establert a Catalunya, ha centrat la seva recerca en aquests animals –ara a la Universitat d'Oviedo però abans a l'Institut de Ciències del Mar (ICM)– i avui és un dels màxims experts en taurons de la Mediterrània, probablement el màxim. Va ser precisament en un cinefòrum pel 50è aniversari d'aquest film en què va participar que va sorgir la idea d'escriure el llibre Tiburones, juntament amb Ana Colmenero (ICM), dins de la col·lecció ¿Qué sabemos de? que editen Catarata i el CSIC. Tant el llibre com la conversa traspuen un gran coneixement i sobretot un amor enorme per aquests animals, que tenen un valor incalculable per als ecosistemes marins.

Torna als cinemes un altre derivat de Tauró? No exactament. A Dangerous animals, els esquals són els convidats especials, la cirereta del pastís d'una festa inquietant en què els animals perillosos són els humans. Tot plegat tracta d'un assassí en sèrie amb vestit de guia turístic que ensenya els taurons massa de prop i que justifica els seus crims amb contorsions discursives sense credibilitat (recordeu l'antagonista d'Heretic?). Una de les seves possibles víctimes es resisteix a ser-ho fins al punt de convertir-se en protagonista de la història.

A totes les cases hi ha fotografies. Dels fills, de les netes, dels pares, de les àvies. La gent hi acostuma a sortir en una posició lleugerament artificial, en plena acció d’alguna activitat que els defineix o en un moment emblemàtic de la vida: a punt de xutar una pilota, al cim d’una muntanya o enfundats en un vestit de boda. Al menjador de casa hi havia una fotografia del meu besavi Manelet al costat d’un tauró martell de tres metres. S’havia enredat accidentalment a la xarxa de la barca on feia de pescador i, quan van arribar al port d’Arenys, algú va immortalitzar aquella captura tan extraordinària que fins i tot va ser notícia a La Vanguardia. Com tot allò que es normalitza perquè forma part del fons sobre el qual s’adquireix l’ús de raó, potser mai li vaig atribuir la importància que tenia. Senzillament era allà. Formava part del paisatge domèstic, com els rosers i les nespres del pati, el taller de ceràmica del porxo o els vinils de Creedence Clearwater Revival.

Patrici Bultó, biòleg marí, s'ha jubilat aquest 2025 després de 30 anys a l'Aquarium, on ha treballat com a director tècnic i director de biologia. "Jo estimo els taurons", afirma. I es nota amb la passió amb què parla no només dels esquals, sinó de tot el fons marí. Malgrat que es mostra preocupat per l'impacte del canvi climàtic, manté l'esperança en l'ésser humà. "S'han fet coses bé, com per exemple prohibir matar i menjar taurons. Si s'ha fet amb això, vol dir que es poden fer altres coses".

Amb més de 129.000 seguidors a Instagram, Gádor Muntaner (Barcelona, 1991) compagina la tasca de científica marina amb la de divulgació. És ambaixadora del National Geographic i dona a conèixer la veritable naturalesa dels taurons perquè vol conscienciar la societat de la necessitat de la seva preservació. Parlem amb ella poc després de tornar d'una expedició a Filipines finançada per Tropicfeel.

L'ARA publica que “un equip de científics brasilers ha detectat, per primer cop en tot el món, taurons intoxicats amb cocaïna”. S'ha publicat a la revista Science of The Total Environment. No saben, es veu, si és que els taurons drogats van estar en contacte amb l’aigua que provenia del clavegueram de l’alegre Rio de Janeiro o és que es van menjar altres animalons, com musclos, que també estaven contaminats per l’aigua brasileira.

Per als taurons del cinema, l’estiu és temporada de caça. Les platges plenes de banyistes són un esquer irresistible per al devorador marí més temut –immerescudament, segons els experts–, que des de l'estrena de Tauró (1975) ha freqüentat la cartellera estiuenca. Aquest divendres arriba Megalodón 2: La fosa, seqüela de l’èxit sorpresa del 2018 que torna a enfrontar Jason Statham a taurons gegants prehistòrics i altres monstres marins, aquest cop sota la inesperada batuta del cineasta de culte Ben Wheatley, el del thriller esotèric Kill list, la comèdia homicida Turistes o l’adaptació de J.G. Ballard High-rise. Aprofitem per recordar les 10 classes de taurons que han freqüentat les pantalles.

Va tornar a passar diumenge, aquest cop a Portbou. Dues aletes van fer acte de presència a la platja, molt a prop de la sorra, i els banyistes no s'ho van pensar dos cops. Alguns van nedar ràpidament cap a la costa. Crits i nervis. D'altres, una quinzena, van optar per refugiar-se temporalment sobre una plataforma gran que sura a la badia de Portbou. L'ensurt no va ser petit: eren dos taurons blaus, coneguts popularment com a tintoreres, que es passejaven tranquil·lament per la platja. Alguns dels banyistes van aconseguir fins i tot gravar els dos exemplars des de la sorra. I de nou els vídeos es van fer virals a les xarxes.

S’apaguen els llums a l’Aquàrium de Barcelona i tots els nens i nenes ja són dins el sac de dormir. És tard, però tenen els ulls ben oberts mentre els taurons passen lentament per damunt del seu cap. “Els taurons se'ns podrien menjar?”, pregunta un d’ells, que fins fa un moment semblava ben segur de si mateix. El monitor respon amb una pregunta: “Els éssers humans formen part de la cadena alimentària dels taurons? No. Les pel·lícules ens han explicat moltes mentides”, afegeix amb humor. Tot seguit es disposa a narrar un conte per ajudar-los a agafar el son. Però és difícil, perquè malgrat que hagi quedat clar que la idea del tauró que devora persones és un mite inflat pel cinema, particularment per la pel·lícula Tauró de Steven Spielberg, trobar-se estirat allà mentre veus els taurons enormes circulant, incansables, és massa emocionant. I també inoblidable.