A l’estiu ens instal·lem a la casa que tenim a l’Alt Empordà i els nens fan casals en algun poble proper, cosa que els permet fer amics de la zona i que tinguin una visió més àmplia de la gent i la vida en general. Tots canviem el ritme. Per a mi l’aprenentatge és intentar anar cap aquí. Durant anys m’he pressionat molt i això m’ha passat factura. Ara intento obrir camins cap a una altra manera de viure i també ensenyar-ho als fills. A l’agost el Gil farà 14 anys i moltes coses en ell estan canviant. Com a mare em toca saber donar-li l’espai que necessita.

Ningú et prepara per cuidar els fills de la teva parella. Quan l’enamorament encega tots els sentits, poc et pots imaginar que, juntament amb aquella persona, se n’hi afegeixen unes altres de més menudes que, si tot va bé, acabaran tenint un paper molt important en la teva vida. És l’inici d’un camí ple de sots on, a través de l'assaig i l’error, qui l'experimenta pot arribar a viure emocions i situacions molt contradictòries. “Estima’ls com si fossin teus... però no intentis ser la seva mare". "Has de ser una adulta de referència, però prohibit posar límits” són només algunes de les frases que han d'escoltar els anomenats padrastres o madrastres, o pares o mares afins, com prefereixen dir des de l’Associació d’Atenció a la Diversitat Familiar.

Famílies enllaçades, monoparentals, separades, nombroses, de dues mares o dos pares, famílies sense fills... Cada família és un món i un dels grans canvis que hem viscut en els últims anys és l’aparició de nous models de famílies. Parlem amb sis famílies de Girona, Tarragona, Lleida i Barcelona per conèixer com són i com viuen.

En la història de la humanitat el germà del mig havia sigut sempre la norma i ara és "l’excepció", explica l’antropòloga Judit Besora. És a dir, hem passat d’una societat de famílies nombroses a una societat de famílies petites. “Les famílies abans eren molt grans, hi havia molts germans, molts cosins. La gent tenia molts fills perquè calia garantir la supervivència davant una mortalitat molt més elevada que ara. Avui aquest escenari ha canviat i cada cop tenim menys fills. Alhora, com que s’ha allargat l’esperança de vida, els avis i els besavis viuen molt més, així que hem passat de tenir famílies amples a famílies llargues i estretes”, expressa Joana Pujadas, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) especialista en història moderna i contemporània.

Són temps, per a la majoria, de reunions amb amics i també amb la família, fins i tot potser amb aquella que no veiem la resta de l'any. ¿La institució familiar ha canviat, s’ha diversificat o està en declivi? Ens ho demanem al dossier d'aquest diumenge. Les famílies són més petites, més diverses, més velles, però fins i tot entre els més joves, segons les dades demoscòpiques que hem consultat, continua sent potser la institució en què la gent té més confiança. N'hem parlat amb experts de diferents àmbits i també portem alguns exemples de diferents tipus de família que permeten obrir el camp de reflexió.

La creació d’una família reconstituïda requereix, per part de les dues persones adultes que la creen, dosis enormes de serenitat, de suport mutu, de paciència, de temps, de deixar molt clar i amb formes comprensibles per als fills que hi ha el mateix amor cap a ells en la nova situació familiar. El temps afavoreix l’acceptació de les noves famílies reconstituïdes, especialment si l’entorn familiar i d’amics hi ajuda. En molts casos, tot s’acaba posant al seu lloc, però no sempre.

La Sara i el Juli fa sis anys que són parella. Ell aportava a la relació una filla, la Martina, que aleshores en tenia set. El Juli recorda plantejar-li l’existència de la nena a la Sara amb molta naturalitat: “La meva filla és una de les persones més importants de la meva vida, venia amb el paquet, així que en cap moment em va provocar cap neguit”. La Sara recorda que assabentar-se de l’existència de la Martina va causar-li “cert impacte”, ja que mai havia estat amb una parella amb fills. Tot i haver aprofitat un acte familiar en el qual, a més de la Martina, hi havia la mare i les germanes del Juli, per presentar oficialment la Sara, conèixer una nova parella del seu pare, diferent de la seva mare, va causar cert impacte en la petita.