"La felicitat d'una dona rau a viure sense generar onades", escriu una persona anònima en una carta al diari en què explica com ha descobert l'adulteri del seu pare. Som a Tòquio, el 1979, i això és just el que acaba de passar a les quatre germanes Takezawa. La Takiko (Yu Aoi) va contractar un detectiu per corroborar les sospites que el pare mantenia un vincle amb una altra dona. Fins i tot sembla que han tingut un fill plegats. La mare de les noies potser ho sap, però no en diu res. Quedar-se callada és la seva manera de ser feliç?

Les sèries estan prenent el relleu al cinema en la fructífera relació d'amor entre audiovisual i gastronomia. En un dels fenòmens de la temporada, The bear, un xef estrella retorna al restaurant familiar per reivindicar l'excel·lència d'un bon entrepà. A Makanai: la cocinera de las maiko, una jove aprenent de geisha s'acaba dedicant a preparar els àpats de les seves companyes i professores, en una d'aquelles propostes en què el vincle amb el menjar adquireix una dimensió de benestar espiritual. Makanai adapta un manga d'Aiko Koyama de gran èxit al Japó, sobretot entre les noies joves.

Al començament de Broker, la pel·lícula que acaba d'estrenar Hirokazu Koreeda, una dona diposita la seva criatura a les portes d'una església, just davant d'una caixa especial pensada perquè les mares hi deixin de manera anònima els fills no desitjats. Però abans de ser recollit, el nen és robat per uns traficants que buscaran pares a la criatura a canvi d'un preu mòdic. Només el director japonès podia convertir elements tan sòrdids en un altre dels seus melodrames agredolços marca de la casa, amb els quals Koreeda continua explorant les famílies formades més enllà dels vincles de sang. L'ARA va conversar amb ell durant la seva visita al Festival de Sant Sebastià.

Al cinema de Hirokazu Koreeda no hi ha famílies típiques. Des de germans orfes i menors que no volen ser tutelats fins a nuclis intergeneracionals que conviuen per necessitats econòmiques i d'afectes, passant per matrimonis amb els fills intercanviats, els protagonistes de films com Ningú sap res (2004), Like father, like son (2013), La meva germana petita (2015) o Un assumpte de família (2018) demostren que la família no es redueix al model patriarcal, i que ser bon pare o bona mare no depèn ni de la consanguinitat ni de l'estatus social. Broker insisteix en aquestes idees. La primera incursió en territori coreà d'aquest conegut cineasta japonès segueix les desventures d'un parell de pillastres, el Sang-hyeon (Song Kang-ho) i en Dong-soo (Dong-won Gang) que, rere la tapadora d'una tintoreria, es dediquen al tràfic de bebès abandonats per vendre'ls a famílies riques. Mentre fugen tant de la policia que els encalça com d'una colla de mafiosos, els dos homes, juntament amb la So-young (la cantant Lee Ji-eun), la mare jove de l'últim bebè amb què volen fer negoci, i un nen orfe s'embarquen en un viatge durant el qual esdevindran una altra d'aquestes famílies atípiques.