<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Song Kang-ho]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/song-kang-ho/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Song Kang-ho]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Què fa que algú sigui bon pare o bona mare?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/algu-sigui-bon-pare-bona-mare_1_4580375.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/83adb059-82be-4f3c-94e5-4fa4720c98f2_16-9-aspect-ratio_default_1023623.jpg" /></p><p>Al cinema de Hirokazu Koreeda no hi ha famílies típiques. Des de germans orfes i menors que no volen ser tutelats fins a nuclis intergeneracionals que conviuen per necessitats econòmiques i d'afectes, passant per matrimonis amb els fills intercanviats, els protagonistes de films com <em>Ningú sap res </em>(2004), <em>Like father, like son </em>(2013), <em>La meva germana petita</em> (2015) o <em>Un assumpte de família</em> (2018) demostren que la família no es redueix al model patriarcal, i que ser bon pare o bona mare no depèn ni de la consanguinitat ni de l'estatus social. <em>Broker</em> insisteix en aquestes idees. La primera incursió en territori coreà d'aquest conegut cineasta japonès segueix les desventures d'un parell de pillastres, el Sang-hyeon (Song Kang-ho) i en Dong-soo (Dong-won Gang) que, rere la tapadora d'una tintoreria, es dediquen al tràfic de bebès abandonats per vendre'ls a famílies riques. Mentre fugen tant de la policia que els encalça com d'una colla de mafiosos, els dos homes, juntament amb la So-young (la cantant Lee Ji-eun), la mare jove de l'últim bebè amb què volen fer negoci, i un nen orfe s'embarquen en un viatge durant el qual esdevindran una altra d'aquestes famílies atípiques.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Eulàlia Iglesias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/cinema/critiques/algu-sigui-bon-pare-bona-mare_1_4580375.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 21 Dec 2022 17:27:52 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/83adb059-82be-4f3c-94e5-4fa4720c98f2_16-9-aspect-ratio_default_1023623.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Una imatge de la pel·lícula 'Broker'.]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/83adb059-82be-4f3c-94e5-4fa4720c98f2_16-9-aspect-ratio_default_1023623.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El protagonista de 'Paràsits' encapçala 'Broker', la primera incursió en el cinema coreà del japonès Hirokazu Koreeda]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
