"Un èxit clínic absolut". Un home australià amb insuficiència cardíaca s'ha convertit en la primera persona del món a sortir de l'hospital amb l'alta mèdica després que se li implantés un cor totalment artificial. En concret, el pacient, de 40 anys, va rebre el dispositiu el 22 de novembre del 2024 a l'Hospital St. Vincent de Sydney. Mesos més tard, el febrer d'enguany, va rebre l'alta hospitalària mentre esperava un donant de cor per al trasplantament definitiu, que, finalment, ha arribat aquest mes de març.

La miocardiopatia hipertròfica és una malformació del cor que apareix abans del naixement. Qui la pateix té les parets del cor més gruixudes, cosa que dificulta el bombeig de la sang i augmenta el risc de patir greus complicacions, com ara arrítmies i fins i tot la mort sobtada. Afecta una persona de cada 500. Els tractaments tradicionals obliguen els pacients a passar per quiròfan, amb totes les seqüeles derivades que comporta l'operació. Però a l'Hospital de Bellvitge han tractat per primer cop la malaltia amb un fàrmac innovador i a partir d'ara els pacients catalans disposen d'una alternativa menys invasiva per a la miocardiopatia hipertròfica.

A Kati Zapata sempre li ha agradat molt l'esport i l'ha practicat des de ben petita, tot i que va néixer amb un problema congènit al cor. La seva vàlvula aòrtica, una de les comportes de sortida de l'òrgan encarregat de bombar la sang per tot el cos, no funcionava correctament i el cor havia de fer un sobreesforç per complir amb les seves funcions. Tenia taquicàrdies constants i es cansava amb facilitat, però ella es defineix com una persona molt tossuda i va continuar fent el que l'apassionava tot i aquestes limitacions. Quan tenia 49 anys, però, li van començar a fer mal les cames i els braços, no podia agafar els bastons per caminar quan anava a la muntanya i el cansament la incapacitava. "Quan em van dir que m'havien d'operar el cor em va caure el món a sobre", reconeix. Ara bé, el neguit li va durar poc perquè va ser la primera pacient del programa pioner de cirurgia robòtica de la vàlvula aòrtica de l'Hospital Clínic. "[Després de la intervenció] En un mes estava de nou a la muntanya i en dos mesos ja escalava. Em van salvar la vida", afirma la Kati.

Cada any a Catalunya uns 600 infants neixen amb una malformació al cor o als grans vasos que transporten la sang anomenada cardiopatia congènita. És el cas de l'Iu, un noi de 15 anys que va néixer amb un defecte a la paret de les aurícules que el va obligar a passar pel quiròfan perquè l'hi corregissin amb un cateterisme. Tres mesos després de l'operació, li van detectar una greu infecció i necessitava tornar a ser intervingut. Fins ara la seva única alternativa hauria estat una cirurgia oberta, que li hauria comportat seqüeles i una recuperació lenta, però per primer cop a l'Estat els menors amb aquestes malformacions tenen una altra opció. L’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Clínic apliquen a pacients pediàtrics tècniques quirúrgiques mínimament invasives, com la cirurgia cardíaca robòtica, que fins ara només rebien els pacients adults.

El Jordi és un badaloní que s’acosta a la trentena que va néixer amb el cor malalt, o defectuós, o simplement diferent dels cors que bateguen al ritme adequat i sense ensurts durant anys i panys. Des de ben petit va haver d’acceptar —més tard arribaria a entendre-ho, però no es pot demanar a un infant que comprengui una cosa així— que el seu cor el privaria de fer certes coses, que l’obligaria a entrar i sortir de l’hospital, que el sotmetria a proves de vida o mort i que en certa manera amenaçaria el seu futur.

En Joan Miró, de 17 anys, ha sigut el primer pacient a beneficiar-se d'una tècnica pionera a Europa que li ha evitat una cirurgia a cor obert que esperava "des de petit". Intervingut al maig a l'Hospital Vall d'Hebron, al juny va poder fer la selectivitat i aquest setembre començarà la carrera de disseny de producte, un calendari improbable si en lloc d'aquesta intervenció hagués hagut de passar per una operació a cor obert, que té un període de recuperació més prolongat. El Joan, que pateix una cardiopatia congènita, ha pogut ser candidat a una tècnica molt menys invasiva gràcies a un tractament aprovat als EUA i que s'ha assajat per primer cop a Catalunya: la col·locació d'un stent autoexpansible facilita que aquests pacients puguin rebre una vàlvula pulmonar mitjançant un catèter, una fórmula molt menys invasiva.

Aquests últims anys, les múltiples cares de la maternitat han vertebrat novel·les com Boulder, d'Eva Baltasar; Distòcia, de Pilar Codony; Dolça introducció al caos, de Marta Orriols, i Mater, de Martí Domínguez. Després de novel·lar la vida de Neus Català (Un cel de plom, 2012) i d'homenatjar les àvies treballadores (El camí de les aigües, 2017), Carme Martí explora a Els núvols (Amsterdam) un territori sensible: com afecta tenir un fill amb una cardiopatia severa. Ho fa amb tacte, talent i exigència literària. La novel·la es llegeix amb el cor encongit, patint no només per la salut del Marc, sinó també per les conseqüències que les complicacions puguin tenir en els seus pares, la Cristina i el Víctor. De retruc, Els núvols explica també les històries paral·leles de nens i nenes de salut fràgil amb qui la protagonista del llibre coincideix durant les llargues estades que fa a l'hospital, vetllant pel seu fill.