L'empresa responsable de ChatGPT, OpenAI, ha presentat ChatGPT Atlas, un nou navegador web amb intel·ligència artificial. Atlas integra la funció de xat habitual de ChatGPT, però també permet que la IA controli el cursor, executi accions de manera automàtica, com reservar vols, omplir formularis o editar documents directament des de la web. Aquest nou moviment es veu com un intent d'OpenAI de competir amb el navegador de Google, Chrome, que fa anys que lidera el mercat. De moment, ChatGPT Atlas només està disponible per a ordinadors Apple, així que els usuaris de Windows hauran d'esperar.

Consultor, confident, amic, psicòleg... i ara també amant? La intel·ligència artificial expandeix els seus àmbits d'actuació i OpenAI, responsable de ChatGPT, és la primera que s'endinsa obertament en el terreny de la sexualitat explícita. Segons ha confirmat, a partir del desembre permetrà generar continguts eròtics. Per fer servir aquesta funció, els usuaris hauran de verificar que tenen més de 18 anys. La nova versió permet canviar la personalitat del xat perquè s’assembli més a una persona adulta. Sam Altman, conseller delegat d’OpenAI, diu que vol “tractar els usuaris adults com a adults”, segons esmenta a la plataforma X (antic Twitter). També estan desenvolupant una tecnologia que pot estimar quina edat té l’usuari a partir de les interaccions que hi tingui.

OpenAI va anunciar dilluns passat al seu congrés DevDay per a desenvolupadors que ChatGPT es transformarà en una plataforma universal per interactuar amb serveis de tercers, des de Spotify fins a Zillow. El missatge oficial: una revolució que convertirà el popular xatbot en "alguna cosa més semblant a un sistema operatiu", en paraules de Nick Turley, responsable de ChatGPT. La realitat: una fugida endavant desesperada d'una empresa que va perdre 5.000 milions de dòlars el 2024 i que gasta 2,25 dòlars per cada dòlar que ingressa.

Fa dies que noto l’aire una mica més fresc al vespre. Encara no és la tardor, però la llum ja no és la mateixa. Els colors comencen a perdre aquella violència estival i prenen una mena de malenconia anticipada. M’agrada aquest moment tot i que enguany no puc evitar sentir-hi un pessic d’angoixa. El setembre sempre ha estat, per a mi, un mes d’inicis i finals, un mes en què la vida sembla fer inventari del que ha passat i del que encara podria passar. Però ara, amb el món com està, cada inici sembla amenaçat per un final més gran, més definitiu.

Innombrables adolescents confien en xatbots d'intel·ligència artificial, comparteixen la seva soledat, ansietat i desesperació amb aquests companys digitals, que sempre hi són i no els jutgen mai.

Quan Adam Raine va morir a l'abril als 16 anys, alguns dels seus amics al principi no s'ho van creure. Les converses que va tenir amb el ChatGPT durant mesos abans del seu suïcidi han portat el seus pares a presentar la primera demanda coneguda contra Open AI per homicidi dolós. Matt i Maria Raine consideren que la mort del seu fill després de demanar consell al xatbot sobre com suïcidar-se "no va ser un error o un cas extrem imprevist, sinó el resultat previsible d'unes eleccions de disseny deliberades".

Les cerques de la Sophie a Google suggereixen que estava obsessionada amb l’autokabalesis, una paraula en anglès que significa saltar des d'un lloc alt. L'autodefenestració, saltar per una finestra, és un subconjunt de l’autokabalesis, suposo, però això no era el que ella volia fer. La meva filla volia un pont, o una muntanya.

La Layla planifica viatges des del 2024. Per parlar-hi no cal visitar cap agència, ni fer cap trucada, ni tenir en compte cap restricció horària: qualsevol dispositiu amb connexió a internet és suficient per contactar-hi. La Layla es presenta amb l’autoconfiança característica de les entrevistes de feina: “Parlar amb mi treu l'estrès de planificar viatges”, “parlar amb mi és com tenir el teu propi guru de viatges sense un preu elevat”. Però la Layla no és una treballadora qualsevol: és una intel·ligència artificial (IA).

Fa només uns quants dies, Amazon va anunciar els plans de construir un centre de dades gegantesc a l’estat d’Indiana, als Estats Units. Aquest centre de càlcul estarà dedicat a l’entrenament de sistemes d’intel·ligència artificial amb l’objectiu de simular el cervell humà. La factura de la llum els sortirà cara, ja que aquest complex consumirà uns 2,2 gigawatts d’electricitat; prou energia per alimentar tota una ciutat.

En els darrers mesos, alguna cosa està canviat en la forma que llegim sense que ens n'estiguem adonant. I dic "llegim" i no "busquem informació a internet" perquè no conec ni un sol escriptor o artista, fins i tot els septuagenaris envoltats d'una aura venerablement analògica, que no es connecti a internet cada dia a veure com està el món. I resulta que el món cada cop està més buit de persones i més ple de lloros estocàstics. "Lloro estocàstic" és el malnom amb què intentem rebaixar l'autoritat i la propaganda que ensenyoreix els grans models de llenguatge de la intel·ligència artificial com ara ChatGPT: "lloro" perquè regurgiten la feina d'altres i només són capaços de repetir el que algú ja ha dit, "estocàstic" perquè el mecanisme que fa que aquests models sonin inquietantment humans i alhora és el culpable que de vegades s'inventin coses, no és un procés de raonament lògic, sinó d'un d'atzar introduït artificialment en la tria de paraules. Però, encara que aquesta lloritut robot ens és perfectament coneguda i la menyspreem instintivament, la fem servir. Fa uns mesos que els números de visites dels diaris cauen en picat perquè li demanem al ChatGPT les coses que abans demanàvem a publicacions d'escriptors humans. Hi ha una bombolla de lectures inhumanes que hauríem de fer esclatar.

Aquesta primavera Sam Altman, director executiu d’OpenAI, va pronunciar, des del presbiteri de la Memorial Church de Harvard, un sermó contra la publicitat: “Us revelaré un prejudici meu: detesto els anuncis”. Va dir que els anuncis “fan sobretot que l’empresa que presta el servei no s’arrengleri amb els incentius dels usuaris”, i va afegir que la idea de barrejar publicitat amb intel·ligència artificial li sembla “especialment inquietant”.

Des de la seva popularització a finals de la dècada dels 90, internet s’ha establert com el principal mitjà de comunicació digital. Amb la irrupció des de fa uns anys de la intel·ligència artificial, però, internet ha patit un canvi de paradigma que ofereix als usuaris un ampli ventall de noves funcionalitats: des de noves maneres de cercar informació fins a compres personalitzades. No obstant això, aquestes noves eines comporten una sèrie de riscos que cal tenir en compte per poder navegar de forma segura.

El professorat rumia què fer davant la irrupció de la intel·ligència artificial, el ChatGPT i altres dispositius convertits en poc temps en una mena de braç fantasma d’un alumnat cada vegada més dispers i distret, incapaç de captenir-se davant d’un sol estímul. Una explicació senzilla o una consigna en forma de paràgraf escrit es fan difícils d’assimilar. L’impacte en la capacitat d’atenció i de concentració és molt evident. A vegades penso que hauríem de fer tallers de memòria, com la gent que pateix Alzheimer quan va als centres de dia. Resulta sorprenent i preocupant. Els mecanismes d’apropiació del saber i la manera d’aprendre s’han modificat fins a extrems que costa d’identificar. Mantenir el dispositiu electrònic obert mentre passen coses a l’aula (debats, presentacions, treballs cooperatius) ha esdevingut un costum automàtic, sense el qual semblaria que perdem la brúixola. El ChatGPT s’ha convertit en un professor ajudant: explica allò que no han entès bé a classe amb el professor sincrònic. També ajuda a fer treballs. Substitueix la lectura d’un article per un resum de les idees principals. Proposa desenvolupar temes, prepara presentacions. 

Fa set anys, l’economista Xavier Sala i Martín va coincidir a Davos amb el professor i escriptor Yuval Noah Harari, que va dibuixar un futur catastròfic per culpa de la intel·ligència artificial. “En aquell moment no en sabia massa, d'IA, i vaig decidir estudiar-ho”, diu Sala i Martín. Hi ha dedicat 7 anys, i el resultat son les gairebé mil pàgines d'Entre el paradís i l’apocalipsi (Rosa dels Vents) on fa un exhaustiu repàs històric d’aquesta tecnologia, i explica què és, què no és i quins són els riscos per al futur.

"No sé com dir-t'ho, la sensació és força descoratjadora", reconeix el vicerector de Polítiques Digitals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Antoni Espinosa. "Quan llegeixes el tercer informe fet amb intel·ligència artificial (IA) veus que són igual de pobres i d'homogenis, que no es caracteritzen per tenir una qualitat alta", lamenta.

Hem passat bona part de les últimes 24 hores al telèfon intentant arribar al fons de l'oferta hostil d'Elon Musk per l'OpenAI de Sam Altman. Una evolució de la seva batalla corporativa (o telenovel·la) que pocs podrien haver anticipat. Altman, que és a París en una cimera d'IA, ni tan sols havia vist l'oferta abans de rebutjar-la sense contemplacions.

Un consorci d'inversors liderat per Elon Musk ha ofert 97.400 milions de dòlars per comprar l'organització sense ànim de lucre que controla la companyia d'intel·ligència artificial OpenAI, la creadora de ChatGPT, segons ha avançat aquest dilluns el diari nord-americà The Wall Street Journal.

Has provat ChatGPT: li has preguntat què en sap de tu, si Catalunya serà mai independent, si les màquines acabaran dominant el món i fins i tot has generat algunes imatges. I és entretingut, però ja està, penses. No et dediques al màrqueting, no tens una web per omplir de continguts generats automàticament ni tampoc ets un delinqüent que planeja una estafa massiva. I et preguntes si la moda aquesta de la intel·ligència artificial serveix de res per a la vida real. Doncs sí, pot ser útil. Té moltes possibilitats, moltes més de les que soc capaç d'aprofitar, però t'explicaré per a què la faig servir jo en el meu dia a dia, en què m'ajuda.

La irrupció recent de DeepSeek en l'ecosistema de la intel·ligència artificial ha posat de manifest una realitat que molts intuíem, però que pocs s'atrevien a verbalitzar: la democratització de la IA és imparable i les seves implicacions seran molt més profundes del que la majoria de ciutadans imaginen.