Quan estem malalts, el metge ens recepta una pastilla, però poques vegades pensem com ha arribat aquell fàrmac fins a nosaltres. El procés comença amb els científics estudiant una biblioteca de compostos químics per escollir el més adequat per solucionar el problema causant els mínims efectes secundaris. Per aconseguir-ho, fan un primer experiment en cèl·lules que creixen en un plat de cultiu, després en animals i, finalment, en els mateixos humans. Aquest és el protocol que fa dècades que s’usa i que ens ha permès tenir les farmàcies plenes de solucions per a gairebé totes les malalties. Però sempre hi ha hagut veus crítiques que qüestionaven si l’experimentació en animals era realment necessària. Els motius són principalment ètics, relacionats amb el patiment innecessari d’éssers amb capacitat de sentir dolor. Darrerament, aquest punt de vista ha guanyat influència, i alguns països ja han començat a moure fitxa per eliminar del tot aquests estudis.

Els tumors poden tenir milers de mutacions, però només algunes són significatives i causen la malaltia. Entendre quines són les que activen el càncer és crucial per poder dirigir-hi tractaments precisos i efectius. I, tanmateix, és un repte important i sovint irresoluble en biologia. Això ara podria començar a canviar gràcies a una IA que ha desenvolupat el laboratori Google DeepMind i permetrà comprendre millor el genoma i interpretar més eficientment i ràpidament les diferències en les seqüències d’ADN.

A la Universitat Politècnica de Catalunya no recorden cap ovació tan llarga com la que va rebre Oriol Vinyals (Sabadell, 1983) quan a finals de novembre va ser investit doctor honoris causa. Minuts i minuts d’aplaudiments del públic a peu dret per homenatjar l’antic alumne de la doble titulació en enginyeria de telecomunicacions i matemàtiques que ha contribuït de manera crucial al desenvolupament de la intel·ligència artificial. De fet, és al top 10 d’investigadors en IA més citats del món.

El premi Nobel de química 2023 ha reconegut l'avenç revolucionari en la predicció de l'estructura de proteïnes i la seva aplicació al disseny de noves proteïnes, una fita que marca un abans i un després en la biotecnologia i la biomedicina.

En arribar aquestes dates és habitual fer balanç tot buscant allò que ha estat més impactant, destacat o trencador. També en el món de la ciència, on el més habitual és que els nous coneixements es recolzin en els vells i obrin la porta a d’altres que tan sols s’intueixen. És així com s’avança fins que, de sobte, algú sap veure un concepte trencador o un desenvolupament que ho canvia tot. El 2022 no ha estat cap excepció a aquesta norma no escrita. Els resultats obtinguts han estat d’extraordinari valor en tots els casos i, en alguns, poden significar l’inici de temps nous de recerca en biomedicina, astronomia i salut mental. I en intel·ligència artificial, per descomptat. Fem-ne un repàs.