Va passar ara fa tot just vint anys, el 19 de gener del 2004, i és un dels esdeveniments intel·lectualment més rellevants del que portem de segle XXI. La trobada entre Jürgen Habermas i Joseph Ratzinger es va produir a l'Acadèmia Catòlica de Baviera a Múnic i tenia com a objectiu discutir “les bases morals prepolítiques de l'estat liberal”. No som precisament davant d'un tema qualsevol, sinó potser de la qüestió dels nostres dies: sota la voràgine de la política de partits, sota les estructures de la democràcia, sota les inèrcies de les institucions... hi ha realment alguna cosa? Tot just al cap de vint anys, el sociòleg Emmanuel Todd –el que va predir el 1976 amb pèls i senyals la caiguda de l'URSS– diu que, si més no a Occident, només queden conceptes zombis, grans buidors. És a dir, nihilisme. Ho explica en un llibre que va publicar Gallimard el desembre passat, i que crec que encara no s'ha traduït: La défaite de l'Occident. Després hi tornarem. 

Des de les 9 del matí d'aquest dilluns milers de persones donen l'últim adeu al papa Benet XVI, que va liderar l'Església catòlica entre 2005 i 2013. El papa emèrit va morir dissabte a les 9.35 del matí als 95 anys, i serà enterrat el dijous, després d'un funeral presidit, per primera vegada a la història, per un papa en actiu, el seu successor Francesc. Entre avui i dijous, el cos de Benet XVI està sent exposat a la Basília de Sant Pere perquè els fidels hi puguin presentar els seus respectes. El Vaticà ha anunciat aquest diumenge que el funeral serà solemne, però senzill i sobri, com era desig del difunt pontífex, i per això no es convidaran tots els caps d'estat del món, com s'acostuma a fer en els funerals papals. S'ha convidat només oficialment els caps d'estat d'Itàlia i d'Alemanya, país d'origen del papa emèrit, i la resta de líders polítics hi poden assistir si volen a títol personal.

Com aquelles pel·lícules que, amb un gir de guió inesperat en l’última escena, transformen el sentit de tot l’argument, el pontificat de Benet XVI ha quedat eclipsat pel seu final sorprenent.

Líders polítics i religiosos d'arreu del món han volgut expressar les seves condolences per la mort del papa emèrit Benet XVI, que ha traspassat aquest dissabte a l'edat de 95 anys. Des del president rus, Vladímir Putin, fins al francès, Emmanuel Macron, i el president espanyol, Pedro Sánchez, tots han destacat especialment el paper rellevant que va tenir com a teòleg de l'Església catòlica. Aquest mateix dissabte, en una homilia de final d'any, el papa Francesc ha fet els seus primers comentaris públics després de la mort del seu predecessor i s'ha mostrat molt commogut pel seu traspàs. "És amb molta emoció que recordem aquesta persona, tan noble, tan amable. Sentim en el nostre cor tota la gratitud, la gratitud a Déu per haver donat algú així a l'Església i al món", ha dit Francesc des de la basílica de Sant Pere.

La mort del papa emèrit, Benet XVI, aquest dissabte situa el Vaticà en una situació delicada per la falta de precedents i, per tant, la manca d'un protocol concret per celebrar les exèquies d'un pontífex que no estava en actiu. Joseph Ratzinger va fer 95 anys a l'abril i des de fa mesos la seva salut era extremadament delicada. L'empitjorament del seu estat en les últimes hores havia disparat ja totes les alarmes al Vaticà i havia obert tota mena d'especulacions sobre la litúrgia que havia d'envoltar el seu funeral.