"Aquest edifici és com una fuga de Bach". Anna Bofill ho diu seriosament, i més tard ho explicarà asseguda en un dels bancs d'un dels quatre patis blaus de l'edifici que ella va contribuir a aixecar des del Taller d'Arquitectura. Som al Walden 7, aquesta gran mole de Sant Just Desvern que destaca des de l'autopista i la majoria coneix només per haver-ne sentit a parlar o per fotografies. Fa fresca i l'interior és ombrívol, imponent. No és estrany que alguns comparin l'edifici amb una catedral, potser barroca com el músic, perquè en aquests espais comuns de la planta baixa hi ha una clara –i potser massa òbvia– voluntat de monumentalitat. Però aconsegueixen l'efecte. Imposen, fascinen. Una altra cosa seran després els pisos, que són de diferents tipus però en molts casos acollidors i, sorprenentment, lluminosos.

L’arquitecta i compositora Anna Bofill Levi (Barcelona, 1944) va formar part del Taller d’Arquitectura liderat pel seu germà Ricardo, amb el qual van fer obres emblemàtiques com el Walden 7 i el Barri Gaudí. També és una degana en la recerca de l’aplicació dels criteris de gènere a l’arquitectura. Ara li han arribat mostres de reconeixement que no havia tingut, sobretot com a arquitecta: l’artista Domènec ha fet el vídeo documental Walden 7 o la vida a les ciutats i els guanyadors de la beca Lilly Reich per la igualtat en l’arquitectura que concedeix la Fundació Mies van der Rohe li dedicaran l’estudi Anna Bofill Levi. L’arquitectura com a contracant (1977-1996). “Les dones fem una tasca a la vida que queda molt amagada. De vegades fem feines molt importants i no se’ns veu perquè quedem al darrere de figures estrella. Però les veritats acaben sortint i el que fem les dones a poc a poc acaba tenint visibilitat”, afirma Anna Bofill.