El jove Edmond Dantès té sort a la vida. Els aristòcrates als quals serveix el seu pare li han proporcionat una formació com a mariner, així que Dantès escala professionalment i es disposa a casar-se amb una familiar dels amos. Les coses es capgiren ràpidament i el protagonista passa anys i panys en una presó terrible per una acusació falsa, fins que l’atzar li proporciona una oportunitat de fugir… i de venjar-se dels que van provocar el seu drama.

Oliver Twist, de Charles Dickens. Dura, dramàtica, emotiva.

Els meus fills ja no són un parell de criatures. L'Adrià és a punt de llicenciar-se a la universitat; la Júlia, aviat hi anirà. ¿A quina edat es va trencar la complicitat més profunda –sempre a flor de pell– que hi teníem quan eren petits? ¿A quina edat la recuperarem, si és que la recuperem mai? ¿Potser es va trencar quan les crispetes van deixar de ser un menjar festiu i per compartir mentre vèiem una pel·lícula?

Si una cosa saben fer a França és conservar, reivindicar i esprémer a fons el seu patrimoni cultural. Per això sobten les sis dècades que ha deixat passar el cinema francès sense produir cap adaptació de la seva novel·la d’aventures de capa i espasa més emblemàtica i popular, un clàssic universal indiscutible. Els tres mosqueters (Bernard Borderie, 1961) va ser l’última versió francesa de la novel·la d'Alexandre Dumas, però aquest divendres n'arriba una de nova i ambiciosa de mena: Los tres mosqueteros. D’Artagnan, la primera part del díptic en què el director Martin Bourboulon ha dividit la novel·la. "Segurament han passat tants anys des de l’última adaptació francesa perquè pel mig se n’han fet moltes adaptacions anglosaxones i el mercat estava saturat –apunta Bourboulon per telèfon–. Però els productors i jo ens vam reunir i vam decidir que calia reivindicar el nostre patrimoni literari i connectar-lo amb el gran públic, sobretot ara que les sèries l’han familiaritzat amb les històries de protagonisme col·lectiu amb trames que s’entrelliguen".

Alexandre Dumas (1802-1870) va ser un novel·lista i dramaturg francès prolífic i un dels més populars del segle XIX. El 1844 va publicar, per entregues, dues de les seves obres més populars, El comte de Montecristo i Els tres mosqueters. La primera té una traducció molt elogiada de Jesús Moncada, publicada a La Magrana el 2002 i reeditada a Edicions 62 el 2017. La segona, que Proa acaba de presentar en una nova versió –impecable– d'Anna Casassas, ha tingut una història editorial molt més llarga i accidentada. "Feia anys que la novel·la no es trobava en cap llibreria, sempre que no fos de vell", recorda l'editor Jordi Rourera.