Akira Kurosawa va estrenar Ikiru (Viure) el 1952, just després del fenomen internacional que va suposar Rashomon. Aparentment, eren dues pel·lícules molt diferents –la primera, un drama protagonitzat per un gris funcionari del Tòquio de postguerra; la segona, una intriga criminal ambientada al Japó feudal– però, en realitat, eren similars. A les dues bategava el discurs humanista i l'alè existencialista present a l'obra del director més occidental del cinema japonès; a les dues, la narrativa dislocada i polièdrica llançava una reflexió amarga sobre la relativitat de la veritat en temps convulsos, així com sobre la il·limitada capacitat de l'ésser humà per enganyar-se a si mateix.

Instal·lat al Regne Unit des dels 5 anys, Kazuo Ishiguro (Nagasaki, 1954) és un dels grans noms de la literatura anglesa moderna, membre destacat de la brillant generació dels 80 i consagrat amb el premi Nobel el 2017. L'autor d'El que resta del dia, que va adaptar James Ivory amb èxit el 1993, firma ara el guió de Living, el remake del clàssic d'Akira Kurosawa Ikiru (Viure) que arriba aquest dimecres als cinemes. Dirigida per Oliver Hermanus, és un melodrama contingut sobre un funcionari rígid i metòdic enfrontat a l'abisme d'un diagnòstic demolidor i a la necessitat de donar-li un sentit a l'últim capítol de la seva vida.