Àlex Rigola torna a la caixa de fusta on, ja fa quatre anys, va estrenar el seu homenatge a Pasolini (Who is me Pasolini) i on, posteriorment, va aixecar una versió de l’Oncle Vània de Txékhov. Una caixa de fusta de pi amb unes graderies per a només 88 espectadors i un miniescenari per als cinc intèrprets encarregats d’evocar el drama d'Ibsen. Uns intèrprets que ja són dins la caixa quan el públic hi accedeix i saluden els que coneixen i els que no. No són els personatges sinó els actors i les actrius amb els seus noms i cognoms. Així que no sentirem parlar a Hedda Gabler sinó a Nausicaa Bonnín, ni al seu marit Jorgen Tesman sinó a Joan Solé, ni a Thea sinó a Miranda Gas, ni al jutge Brack sinó a Marc Rodríguez, ni a l’escriptor alcohòlic Ejlert Løvborg sinó a Pol López.