El mal inexistent és una obra psicològica i introspectiva de l’escriptora italiana Giulia Caminito (Roma, 1988). Després d'haver guanyat el Campiello amb una obra igualment mordaç i complexa, L'aigua del llac no és mai dolça (L’Altra, 2022), l'autora es revela una vegada més com una observadora acurada però despietada de la societat i dels mecanismes ocults i perversos que la impregnen en silenci. Es tracta d’una infiltració lenta, una incomoditat que no esclata sinó que supura. I és aquí on el títol es torna una trampa: el mal no només hi és, sinó que es manifesta en la seva forma més contemporània, la que no sabem anomenar.

¿És possible fer una bona novel·la comunista ja ben entrat el segle XXI? És una pregunta que conté diverses trampes: ¿què vol dir exactament una novel·la comunista?; si estem d’acord que en art no hi ha receptes ni apriorismes que valguin, ¿per què no s’hauria de poder fer qualsevol mena d’obra en qualsevol circumstància i en qualsevol època? La pregunta que faig no busca trobar una resposta clara i explícita sinó presentar L’aigua del llac no és mai dolça, la tercera novel·la de Giulia Caminito (Roma, 1988), finalista del premi Strega 2021 i publicada ara en català per L’Altra Editorial en traducció de Mercè Ubach.