Joaquín Sorolla (València, 1863 - Cercedilla, 1923) va ser des del començament de la seva trajectòria un artista molt cotitzat, així que les seves obres no van estar a l’abast de qualsevol col·leccionista. Tot i ser un artista molt estimat a Catalunya, no està gaire representat a les col·leccions públiques: l’obra de més envergadura la té el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Es tracta de Retrats d’Elena i Maria amb vestits valencians antics, un oli de grans dimensions adquirit a l’Exposició de Retrats i Dibuixos Antics i Moderns de Barcelona del 1910. Així mateix, al mateix museu hi ha un Autoretrat del pintor que van donar el 1924 els fills de l’escultor Josep Monserrat Portella. I el Museu de l’Empordà custodia Retrat de senyora amb mantellina blanca, probablement un estudi per a unes de les pintures murals de la Biblioteca de la Hispanic Society a Nova York.

"Espero que ho venguis tot perquè et puguis quedar a Europa". Dos galeristes parlen animadament al Centre de Convencions de Maastricht davant un mur gegant de flors mentre els vips no paren de fer-s'hi selfies. Arrenca la nova edició de Tefaf, considerada la fira d'art més important del món pel seu caràcter enciclopèdic. S'ha convertit en un lloc comú dir que durant la fira, que comença aquest dimecres per a convidats i dissabte per al públic, l'aeroport de Maastricht és el lloc on hi ha més jets privats del món. "Hi ha un excés de bellesa tan gran que és gairebé pornogràfic", afirma un col·lega.

L'escriptor francès Anatole France afirmava dels retrats que eren com "una biografia pintada". I el filòsof alemany Walter Benjamin assegurava que, si un retrat és bo, en un període de dues o tres generacions l'artista eclipsa el model. Els retrats també poden ser símbols de poder i ostentació, al·legories i maneres d'amagar els secrets més íntims. Al mateix temps, fer-los és tot un repte. "El retrat és el gènere on l'artista té més limitada la llibertat", afirma el director del Museu del Prado, Miguel Falomir, amb motiu de l'exposició El segle del retrat. Col·leccions del Museu del Prado. De la il·lustració a la modernitat, que es pot visitar al CaixaForum de Barcelona fins al 4 de juny, i que després viatjarà als CaixaForum de Saragossa, Sevilla, València i Palma.

Joaquín Sorolla (1863-1923) pintava sense parar, més enllà de les grans obres per les quals és conegut. Al llarg de la seva trajectòria va fer prop de dos mil olis de molt petit format, no més grans de 20 x 30 centímetres, en els quals va representar escenes quotidianes, paisatges, detalls d’un lloc que acabava de descobrir, el mar sempre canviant... Sorolla anomenava aquestes pintures “apunts”, “taques” o “notes de color”. Les va fer simplement per plaer, per exercitar-se i per assajar la composició de quadres més grans. 193 d’aquestes pintures són les protagonistes de la primera exposició del Palau Martorell, la nova seu de l’empresa de gestió cultural Evolucionarte a Barcelona després del seu pas pel Museu Marítim.