Resulta difícil sortir indemne dels contes que Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) aplega a Animals inexpressius (L'Altra, 2025). L'escriptor, autor de novel·les com La mort lenta (2019, premi Documenta) i La pell del món (2023), publica ara deu contes profunds i trasbalsadors habitats per personatges immersos en el fracàs. Escrits amb una prosa bellíssima feta de paraules precises i metàfores esclatants, cadascun d'aquests relats és un recorregut per l'ànima humana en els moments de més baixesa vital.

“Qui no sap perdonar només sap coses petites”. Aquesta és "la frase meravellosa" que tanca La deshumanització, de Valter Hugo Mãe (Rata), el llibre que l'escriptor Xavier Mas Craviotto recomana com a lectura aquest estiu. L'ha llegit durant les vacances, "per terra, mar i aire", a les platges de les illes gregues i albaneses, al ferri i a l'avió de tornada. "Va ser estrany traslladar-me a un lloc tan fred, a Islàndia, mentre al Jònic estàvem a 35 graus", explica el poeta i narrador premi Documenta 2018, que enguany ha publicat la novel·la La pell del món (L'Altra Editorial) i el poemari La llum subterrània (Edicions 62).

La literatura de Xavier Mas Craviotto (Navàs, 1996) està feta de personatges trencats que busquen entendre's i entendre el món. L'escriptor, premi Documenta 2018 per La mort lenta (L'Altra), destaca per la capacitat de submergir-se en l'ànima humana a través d'una prosa bellíssima. A la seva segona novel·la, La pell del món (L'Altra, 2023), acompanya dos germans que durant la infantesa van patir la violència del pare i la submissió de la mare. Mas Craviotto també acaba de publicar el poemari La llum subterrània (Edicions 62), premi Ausiàs March de poesia.

Coti, bailoteo i marujeo són només tres de les expressions col·loquials que apareixen a les cançons de The Tyets, l'últim fenomen de la música en català. A Twitter ja hi ha hagut un petit beef per aquestes interferències. Però és greu, doctor? Tres joves filòlegs acaben de publicar un llibre que reflexiona justament sobre l'argot juvenil i vol rebaixar la tensió arterial dels boomers de la llengua. Petem-ho! (Rosa dels Vents) aborda les arestes més polèmiques del llenguatge dels adolescents en català a través del testimoni d'experts i joves, i també inclou un breu diccionari amb expressions com bae, bro, xipejar, lol i hype. Els seus autors, que pertanyen a la generació Z, Xavier Mas Craviotto, Clara Soler Mañé i Gerard Viladomat Monterde, són també els creadors de la plataforma Com ho diria, l'únic diccionari urbà col·laboratiu d'argot juvenil en català, que ja té 200 entrades.

"Tot el que es conta en aquestes pàgines està basat en fets reals. L'autor, però, ha optat per suavitzar-los per tal que la narració resulte creïble i suportable". Amb aquesta nota inicial arrenca Un afer europeu, la novel·la amb què Jordi Sebastià (Burjassot, 1966) ha guanyat el 44è premi Joanot Martorell, dotat amb 20.000 euros. "Han passat 24 anys entre el meu debut, Un assumpte de perifèria, i aquesta segona novel·la. He tornat a la ficció amb una trama que conec prou bé, les clavegueres de la política europea, i amb un assumpte prou conegut, el de la taronja –explica l'escriptor amb el llibre acabat de sortir del forn, publicat a Edicions 62–. L'acció arrenca quan un jove periodista, Joan Ballester, s'assabenta de la possible aprovació d'un tractat comercial que obriria la porta a la venda de taronja vinguda de Sud-àfrica per tot Europa a un preu molt més baix que la taronja valenciana".