En plena ofensiva judicial i policial per aturar el referèndum, Carles Puigdemont sabia que estava en el punt de mira. El desplegament de milers d’agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional a Catalunya i les resolucions judicials aprovades aquells dies convulsos del 2017 presagiaven un futur més que incert per als que eren al capdavant del Govern.

Els caps provincials i regionals de la fiscalia a Catalunya han decidit tirar endavant totes les investigacions obertes fins ara contra alcaldes que van col·laborar amb el referèndum cedint locals per a la votació de l'1 d'octubre. Les investigacions es van obrir per ordre de l'anterior fiscal general de l'Estat, el difunt José Manuel Maza, que va ordenar citar a declarar tots els alcaldes que van firmar decrets per cedir locals l'1-O.

La Policia Nacional ha detingut a Barcelona un home de 19 anys acusat de mofar-se de la mort del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, i amenaçar d'apunyalar el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, a través de les xarxes socials. Segons han informat fonts policials, l'internauta ha sigut detingut com a presumpte autor dels delictes d'incitació a l'odi i d'injúries. El jove no té antecedents i ha quedat en llibertat amb càrrecs.

La Fiscalia de Barcelona va obrir diligències per investigar si en algunes piulades sobre la mort del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, es podrien haver comès delictes d'odi. La investigació, però, no inclou comentaris de polítics o activistes com el d'Arran o el del dirigent de Podem, Cristian Fernández. Segons han explicat aquest dijous fonts de la Fiscalia, la seva investigació se cenyeix a sis 'tuits' que "són molt ofensius per al fiscal general mort i per a la institució per un presumpte delicte d'injúries contra una institució de l'Estat".

La capella ardent del fiscal general de l’Estat mort sobtadament dissabte a Buenos Aires, José Manuel Maza, va rebre ahir a la seu de la fiscalia de Madrid desenes de polítics i juristes que van donar l’últim adeu al cap del ministeri públic. El rei Felip VI va acompanyar vuit membres del govern espanyol, inclòs el president Mariano Rajoy, i dirigents de l’oposició. El monarca va qualificar Maza d’“excel·lent jurista” que deixava “una pèrdua irreparable”.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha destacat aquest dimarts a la capella ardent del fiscal general de l'Estat José Manuel Maza, mort dissabte a l'Argentina, que va ser una persona "recta, justa, equilibrada, sensata", a més de "coneixedor de la realitat en la qual es movia".

Les principals institucions del poder judicial a Espanya elogien el paper del difunt fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en la persecució per la via judicial de l'independentisme. En diferents comunicats, tant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com el Tribunal Suprem i les diferents associacions de fiscals destaquen la seva "fermesa" en "l'aplicació de legalitat" en un dels "moments més difícils de la democràcia".

El fins ara número 2 del difunt José Manuel Maza al capdavant de la fiscalia, Luis Navajas, ha assumit provisionalment les funcions de fiscal general de l'Estat, segons ha explicat aquest diumenge el ministre de Justícia, Rafael Catalá, en una entrevista a RNE. És, bàsicament, el que està contemplat per llei en una organització totalment jerarquitzada –Maza tenia sempre l'última paraula sobre les decisions de tot el ministeri públic–. "La fiscalia és una organització jerarquitzada. Té un segon càrrec que ocupa el fiscal Luis Navajas, tinent fiscal del Tribunal Suprem", ha assenyalat.

La mort del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, aquesta tarda en una clínica de Buenos Aires ha desencadenat reaccions a les xarxes socials, especialment dels membres del govern espanyol. El primer a reaccionar ha estat el ministre de la Justícia, Rafael Catalá, que ha confirmat la mort de Maza per Twitter. Ho ha fet elogiant el magistrat, que ha qualificat "d'extraordinari jurista i servidor públic". "La justícia i el dret perden un dels seus professionals més destacats", ha afegit.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha mort aquest dissabte a Buenos Aires a causa d'una insuficiència renal. Repassem el seu breu mandat –ha estat encara no un any al capdavant del ministeri públic– en quatre claus.

El govern espanyol ha reconegut aquest vespre "l'entrega" del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, en "moments de dificultat" viscuts recentment a l'estat espanyol, amb referència al conflicte català. En un comunicat, la Moncloa ha lamentat "profundament" la pèrdua de Maza, mort aquesta tarda en una clínica de Buenos Aires per una greu infecció al ronyó. L'escrit el descriu com un "gran servidor de l'Estat". També ha volgut reconèixer "l'admirable excel·lència professional d'un extraordinari jurista".

José Manuel Maza (Madrid, 23 d'octubre del 1951 - Buenos Aires, 18 de novembre del 2017), fiscal general de l'Estat, ha mort aquest dissabte en un hospital de Buenos Aires com a resultat d'una infecció renal greu.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza (Madrid, 1951), ha mort aquest dissabte a Buenos Aires arran de les complicacions per una infecció de ronyó molt greu. Estava inconscient i sedat a la unitat de cures intensives (UCI) d'una clínica de la capital argentina des d'aquest divendres a la nit, després que se sentís indisposat mentre participava en l'Assemblea de Ministeris Públics Iberoamericans (AIAMP) i els metges li aconsellessin l'ingrés hospitalari, segons fonts de la fiscalia.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza (Madrid, 1951), ha mort aquest dissabte a Buenos Aires arran de les complicacions per una infecció de ronyó molt greu. Estava inconscient i sedat a la unitat de cures intensives (UCI) d'una clínica de la capital argentina des d'aquest divendres a la nit, després que se sentís indisposat mentre participava en l'Assemblea de Ministeris Públics Iberoamericans (AIAM) i els metges li aconsellessin l'ingrés hospitalari, segons fonts de la fiscalia.

El que va passar ahir amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que són amb ell a Bèlgica té una importància extraordinària. Continuaran lliures, sense poder sortir de Bèlgica, fins que es decideixi sobre la seva extradició. I entre la petició d’Espanya, les al·legacions i la resolució de la justícia belga passaran ben bé dos mesos, o sigui que Puigdemont, Comín, Serret, Ponsatí i Puig passaran el Nadal i el Cap d’Any a Bèlgica.

El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, creu que l'assistència de membres de l'ANC i Òmnium Cultural a reunions del Govern és un fet "determinant i revelador" per fonamentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació contra els membres del Govern.

Maza insinua que podien haver evitat la presó si responien a la fiscalia i acataven el 155.

El PNB ha qualificat de "desproporcionada" la decisió de l'Audiència Nacional d'empresonar el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, i vuit consellers més i ha demanat la "destitució fulminant" del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, per la politització de la justícia.

Amb el 155 activat i fent visibles les primeres conseqüències, com la dissolució del Parlament, en paral·lel es reactiva l'ofensiva judicial contra l'independentisme. Amb els presidents d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i de l'ANC, Jordi Sànchez, a la presó per la concentració davant la seu de la conselleria d'Economia, ara l'objectiu de la fiscalia són els màxims dirigents polític del Procés. José Manuel Maza ha presentat dues querelles per rebel·lió -delicte pel qual es pot arribar als 30 anys de presó-, sedició, malversació de fons públics i altres delictes contra Carles Puigdemont, tot el Govern en ple, Carme Forcadell i la resta de membres sobiranistes de la mesa, inclòs Joan Josep Nuet, diputat de CSQP. En la querella contra els membres del Govern s'hi inclou Santi Vila, l'exconseller d'Empresa, que va dimitir abans que es votés la declaració d'independència al Parlament. A més, Maza també es querella contra el president de JxSí, Lluís Corominas, que va ser membre de la mesa abans de ser substituït per Lluís Guinó. En total, 20 querellats: 14 membres del Govern i 6 membres de la mesa del Parlament.