La crisi de l’habitatge –que no és només nostra– és tan aguda i tan present en la consciència i en la vivència dels catalans, que no hi ha dubte que es resoldrà, ja que, paradoxalment, és un problema ben resoluble. El repte és arribar a la disponibilitat d’habitatge digne per a una població que continua creixent, però que no ho farà indefinidament. També proveir-ne per als visitants i residents temporals que una economia dinàmica exigeix, tot evitant una xifra desproporcionada d’habitatges buits. Es pot fer.

Una de freda i una de calenta per al mercat de lloguer. Els preus dels habitatges llogats a Barcelona es van contenir entre els mesos de juliol i setembre i ja encadenen, després de l'aplicació del topall, dos trimestres consecutius trencant la tendència a l'alça dels últims anys. Tanmateix, el nombre de contractes s'ha tornat a reduir respecte al trimestre anterior i, per primera vegada en molts anys –amb l'excepció de la pandèmia–, s'ha reduït el parc de lloguer –entès com el nombre de contractes vigents– perquè s'han formalitzat menys nous contractes dels que s'han extingit.

És un d’aquells portals típics dels edificis de l'Eixample de Barcelona. Té una porta de ferro forjat, sostre alt i parets ornamentades. Ara, però, és ple de trastos: hi ha sacs de runa, barres de ferro i fins i tot una tassa de vàter a tocar de l'entrada. També hi ha pols arreu. Un rètol indica que l’ús de casc és obligatori i a la façana una gran pancarta anuncia la venda d’habitatges. Estan rehabilitant l'edifici.