Llegeixo a l’ARA les conclusions de l’últim Baròmetre Joventut i Gènere. Es pregunta pel control de la parella, i aquí, esclar, entra en joc l’aparell anomenat mòbil, que és el centre de les relacions actuals. Ens coneixem perquè ens comencem a seguir per Instagram i ens deixem per WhatsApp. Si mirem les xifres, el 32% de les dones joves diuen que la seva parella s'ha enfadat perquè no havien contestat immediatament missatges o trucades, pel 17,5% dels nois. Em fa riure que es remarqui que són les dones joves. Les velles poden no contestar durant mig any, que la seva parella no se n’adonarà. Però vet aquí que el 27% de les noies diuen que han revisat el mòbil de la parella, davant del 17% dels nois. El 26,6% de noies han dit a la seva parella amb qui pot o no pot parlar, davant del 17% de nois.

“El meu fill petit, en Roger (13 anys), és un àngel, però el gran no té res a veure, conviure amb l’Albert (15 anys) és difícil, se’ns fa una muntanya”, reconeix la Roser. Tant ella com el pare de les criatures, en Marc, saben que no haurien de comparar-los, però admeten que els resulta complicat no fer-ho, “perquè constantment veus que tot podria ser més fàcil i, en canvi, l’afany de l’Albert per anar a contracorrent, ens treu de polleguera”, explica el pare. Comenta que el pitjor és la convivència, acadèmicament tot rutlla, però a casa no fa absolutament res, ni el llit, ni desparar taula, ni tirar la roba al cabàs fins que passen tres o quatre dies. “Hàbits que tenia incorporats, però des que és adolescent tot ha anat cap enrere”, lamenta en Marc.

La Ivet té vuit anys i és la germana gran d'en Quim, que en té quatre. Són germans, però no s'assemblen gens de caràcter: la Ivet sempre ha estat tímida i observadora i en Quim és espontani i xerra pels descosits. La germana gran va viure els típics moments de gelosia amb l'arribada del petit, però des que aquest va començar a parlar a poc a poc s'ha anat fent més reservada.

El Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans defineix el terme gelosia com “l’amor, afecte, recelós de qui tem que un altre li pot ésser preferit”. També com “l’enveja que ens causa qui gaudeix d’alguna cosa que voldríem per a nosaltres”. Els dos sentiments sovint debuten quan arriba un germà petit al si de la família, un moment que als pares i mares els angoixa força i del qual, sortosament, podem sortir airosos amb unes pautes ben senzilles.