De Georgina Rodríguez ho sabem pràcticament tot gràcies a Yo soy Georgina, la sèrie documental on donava tots els detalls de la seva vida com a mare, influencer, empresària i dona del futbolista Cristiano Ronaldo. Tampoc és cap secret que es declara devota. Ara ha donat un nou detall: li encanten les misses concorregudes per nostàlgics del franquisme. Dimarts passat Rodríguez, que acumula més de 70 milions de seguidors a Instagram, va compartir a les xarxes diversos vídeos i fotografies de la seva visita al Valle de Cuelgamuros. En les imatges es pot veure la parella del futbolista Cristiano Ronaldo assistint a missa en companyia d’alguns dels seus fills. Rodríguez no es va perdre res, i així ho va compartir: la comunió, els cants de l'escolania i l'encesa de l'encens. També va mostrar alguns detalls del gran monument franquista, sense mencionar en cap moment qui el va construir i per quin motiu ni els milers de persones que hi ha enterrades. Fins i tot, es va fer una fotografia davant la creu monumental de 150 metres d’alçada situada al cim del Risco de la Nava, omnipresent i visible intencionadament des dels afores de Madrid.

El projecte La base i la creu ha guanyat el concurs internacional per ressignificar el Valle de los Caídos. En total, s'hi van presentar 34 propostes i el pressupost és de 30,5 milions d'euros. Segons ha explicat aquest dimarts el govern espanyol, el projecte consisteix en una “gran esquerda” que transformarà el Valle de Cuelgamuros en un lloc de diàleg i pluralitat.

Fa un any, el govern espanyol tenia claríssim que els monjos benedictins no podien continuar al Valle de los Caídos. El maig del 2024, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, era molt contundent en una entrevista a El País: "Volem que marxin. Estem parlant amb ells i amb les autoritats eclesiàstiques. Ha de ser un centre laic, que serveixi per explicar la guerra i el que va venir després. No pot ser que es quedin. No volen marxar, hi ha certa resistència, però també n’hi va haver per exhumar les restes de Franco i, al final, la justícia ho va avalar". Però en aquest estira-i-arronsa amb l’Església catòlica el govern ha hagut de cedir. Finalment, tal com avança Eldiario.es i ha confirmat el ministeri de Presidència espanyol, no s’imposarà la sortida dels benedictins de Cuelgamuros. Tanmateix, l’exprior Santiago Cantera Montenegro i dos altres religiosos hauran de marxar en les pròximes setmanes, perquè així ho ha demanat explícitament l’executiu espanyol en les reunions que ha tingut amb els representants del Vaticà.

Jornada històrica per a la memòria democràtica al municipi de Pajares de Adaja, a la província d'Àvila, aquest diumenge. Les restes de dotze víctimes de la Guerra Civil exhumades del Valle de Cuelgamuros han estat entregades als seus familiars en un acte solemne que ha encapçalat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Els familiars de Víctor Blázquez, Valerico Canales, Emilio Caro, Ramón González, Flora Labajos, Celestino Puebla, Pedro Ángel Sanz, Gregorio Pérez, Raimundo Meneses i Rito Martín, veïns de Pajares de Adaja i Navalmoral de la Sierra, han pogut tancar una ferida oberta des de feia dècades i després d'una llarga reivindicació.

Fa més de vint anys que Fausto Canales, que té 90 anys, batalla per trobar i recuperar les restes del seu pare. Fa pocs mesos, en una conferència a la Universidad Complutense de Madrid, afirmava que, encara que no ho aconseguís, la lluita i totes les batalles judicials haurien pagat la pena. I si ho aconseguís, es podria emportar el pare a Pajares de Adaja (Àvila) i retre-li un homenatge. Aquest dimecres ha rebut una bona notícia: el seu pare, Valerico Canales, és un dels primers quatre identificats a les criptes de la vall de Cuelgamuros. L'equip multidisciplinari que treballa a l'antic mausoleu franquista ha identificat també Emilio Caro, Román González i Flora Labajos. A tots ells els van matar els falangistes el mateix dia a Aldeaseca.

De matinada, sense càmeres, i només amb la presència dels familiars, els monjos benedictins i els treballadors de Cuelgamuros. Així ha començat l'últim viatge de José Antonio Primo de Rivera (1903-1936). Segons els desitjos de la família, el prior de l'abadia benedictina, Santiago Cantera, havia de fer una missa abans que les restes sortissin de l'abadia on, fins ara, el fundador de la Falange estava enterrat en un lloc prominent. A mig matí les seves restes han abandonat Cuelgamuros i han estat traslladades al cementiri de San Isidro, on José Antonio Primo de Rivera ha estat novament inhumat amb el seu germà, Miguel Primo de Rivera y Sáenz de Heredia, ministre de Franco, i la seva germana Pilar Primo de Rivera, fundadora de la Secció Femenina de Falange. Era el cinquè enterrament del fundador de la Falange. Fonts del ministeri de Presidència han posat en valor l'exhumació: "Ja no s'homenaja en un lloc públic ni al dictador [en referència a Franco] ni al líder de Falange".

Ha estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment ha començat el compte enrere perquè un equip de sis forenses entri al Valle de Cuelgamuros i comenci les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 118 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. Així ho va explicar ahir dimecres el forense Paco Etxeberria, a la taula rodona “Com es troben? Antropòlegs i forenses en la cerca de desapareguts”, al Palau Robert, organitzada amb motiu de l'exposició On són? 85 anys d'exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya. Etxeberria ha participat en centenars d’exhumacions, sobretot relacionades amb la Guerra Civil i la repressió. La seva dilatada experiència l’ha portat a molts altres llocs del món com el Sàhara, les Malvines o Xile, on s’ha fet càrrec de l’exhumació de Salvador Allende, Víctor Jara o Pablo Neruda, i és qui coordina des de la secretaria de Memòria del govern espanyol les exhumacions a la vall de Cuelgamuros.