L'actriu Greta Fernández (Barcelona, 1995) es posa a la pell de la Isabel a Unicorns, d'Àlex Lora, que retrata les frustracions d'una jove mil·lennial en permanent exploració tant en l'àmbit professional com en l'amorós, en el qual experimenta amb les relacions poliamoroses. La pel·lícula s'estrena aquest divendres, 30 de juny.

En un món que neda en una certa abundància i on tot és visible i, per tant, sensible a l’escrutini públic, què significa créixer i madurar? Aquesta és la pregunta que sobrevola Unicorns, el debut en la ficció d’Àlex Lora que fa de Greta Fernández una icona del malestar de la generació mil·lennial. Com succeïa a La hija de un ladrón, de Belén Funes, Fernández es presta a encarnar un personatge antipàtic, però, a diferència d’aquella pel·lícula, aquí interpreta una noia de classe acomodada: l'Isa treballa en una agència de publicitat, aspira a convertir-se en influencer d’Instagram amb la seva obra fotogràfica i gaudeix d’una relació oberta amb el seu nuvi. Tanmateix, l'Isa sembla que no ha trobat el seu lloc en el món, ni tan sols en les fotografies macro, arran de les coses, que caracteritzen el seu estil artístic.

Veure arribar Greta Fernández amb el seu nou look amb serrell a l'estil d'Uma Thurman a Pulp fiction (“és el tall que m'he fet que més m'agrada”, confessa) sobta una mica si tot just l'acabes de veure a El fred que crema, la seva nova pel·lícula, on els seus cabells despentinats i sense rentar serien declarats zona catastròfica per qualsevol estilista. Però són d'allò més coherents amb el seu personatge, una dona embarassada en l'Andorra de principis dels anys 40 obligada a conviure amb una família de refugiats jueus que el marit ha portat a casa d'amagat dels nazis, que es passegen arrogants pel Principat. La Sara és una dona al límit que, arran del seu matrimoni amb l'Antoni (Roger Casamajor), ha passat de ser una pubilla privilegiada a viure gairebé en la misèria, enfrontada al seu germà i depenent de la generositat de la seva cunyada.